diumenge, 10 d’octubre del 2010

Poesia visual: Oda a la xocolata




















Imatge presa de la xarxa

Signat per la llaminera

4 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Abstracció i empatia, cristal·lí i orgànic, hard & soft, "el treball setmanal i el descans del diumenge",..., o sigui tenir-ho tot.

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Helena! Gràcies per la teva aportació al bloc :)

jomateixa ha dit...

Sóc una addicta a la xocolata i encara que ho tinc controlat, mai diré: "ho estic deixant".
No pot faltar-hi una mica de xocolata a les nostres vides... un dolç plaer que per molt dur que sembli acaba fonent-se a la teva boca.

Roser Caño Valls ha dit...

Jomateixa, aquesta addicció no és tan dolenta, si a més ens endolceix la vida, doncs millor encara :)