Ves al contingut principal

Poesia visual: Oda a la xocolata




















Imatge presa de la xarxa

Signat per la llaminera

Comentaris

Helena Bonals ha dit…
Abstracció i empatia, cristal·lí i orgànic, hard & soft, "el treball setmanal i el descans del diumenge",..., o sigui tenir-ho tot.
Arlequí ha dit…
Hola Helena! Gràcies per la teva aportació al bloc :)
jomateixa ha dit…
Sóc una addicta a la xocolata i encara que ho tinc controlat, mai diré: "ho estic deixant".
No pot faltar-hi una mica de xocolata a les nostres vides... un dolç plaer que per molt dur que sembli acaba fonent-se a la teva boca.
Arlequí ha dit…
Jomateixa, aquesta addicció no és tan dolenta, si a més ens endolceix la vida, doncs millor encara :)