Poesia visual: Oda a la xocolata




















Imatge presa de la xarxa

Signat per la llaminera

Comentaris

  1. Abstracció i empatia, cristal·lí i orgànic, hard & soft, "el treball setmanal i el descans del diumenge",..., o sigui tenir-ho tot.

    ResponElimina
  2. Hola Helena! Gràcies per la teva aportació al bloc :)

    ResponElimina
  3. Sóc una addicta a la xocolata i encara que ho tinc controlat, mai diré: "ho estic deixant".
    No pot faltar-hi una mica de xocolata a les nostres vides... un dolç plaer que per molt dur que sembli acaba fonent-se a la teva boca.

    ResponElimina
  4. Jomateixa, aquesta addicció no és tan dolenta, si a més ens endolceix la vida, doncs millor encara :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

El poema del mes: Cambra de Tardor"