Ves al contingut principal

Digues què et suggereix aquest poema de Josep Carner?

















Imatge presa de la xarxa

EL CARGOL

—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.

Comentaris

Pilar ha dit…
El joc de les carreres de cargols, de quan era petita.
Arlequí ha dit…
Oh! Un record molt bonic, Pilar!
AlbertGarrit ha dit…
Aixo bu eh vist avui en el examen de 1.A o 1 B
Arlequí ha dit…
Sí, sí Albert m'has descobert el secret. Però no ho diguis gaire!