Imatge presa de la xarxa
EL CARGOL
—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.
4 comentaris:
El joc de les carreres de cargols, de quan era petita.
Oh! Un record molt bonic, Pilar!
Aixo bu eh vist avui en el examen de 1.A o 1 B
Sí, sí Albert m'has descobert el secret. Però no ho diguis gaire!
Publica un comentari a l'entrada