Ves al contingut principal

Digues




















Imatge presa de la xarxa

què et suggereix aquesta imatge?

Comentaris

locuentiste ha dit…
La gavina se sentia permanentment observada, estava tensa. No emprenia el vol cap a la llibertat per por a fer el ridicul davant de l'atent observador.
Arlequí ha dit…
Hola Locuentiste, benvingut/da al blog Antaviana. Moltes gràcies per la teva aportació a aquesta secció!
C. ha dit…
Jo tenia idealitzats els gavians (perquè és un gavià, no?) fins que algú de Roses em va fer veure que, ben mirat, eren cridaners i malcarats. Aquest, si t'hi fixes també fa cara d'enfadat :)
Jesús Párraga ha dit…
Vos ho jure: allò primer que m'ha vingut al cap en veure la gavina ha estat la pel.li "Buscant a Nemo", on apareixen unes quantes tot diguent "mio, mio, mio, mio...!"
Arlequí ha dit…
Hola Carles! Per cert, et dius com el meu germà bessó :) Sí, és un gavià. Certament són animals bastant cridaners i malcarats.

Jesús, està bé aquesta relació amb la pel·li "Buscant a Nemo".
Helena Bonals ha dit…
La reflexió d'un instant d'allò petit davant d'allò incommesurable.
Arlequí ha dit…
Helena és molt bonica la teva interpretació!