La gavina se sentia permanentment observada, estava tensa. No emprenia el vol cap a la llibertat per por a fer el ridicul davant de l'atent observador.
Jo tenia idealitzats els gavians (perquè és un gavià, no?) fins que algú de Roses em va fer veure que, ben mirat, eren cridaners i malcarats. Aquest, si t'hi fixes també fa cara d'enfadat :)
Vos ho jure: allò primer que m'ha vingut al cap en veure la gavina ha estat la pel.li "Buscant a Nemo", on apareixen unes quantes tot diguent "mio, mio, mio, mio...!"
7 comentaris:
La gavina se sentia permanentment observada, estava tensa. No emprenia el vol cap a la llibertat per por a fer el ridicul davant de l'atent observador.
Hola Locuentiste, benvingut/da al blog Antaviana. Moltes gràcies per la teva aportació a aquesta secció!
Jo tenia idealitzats els gavians (perquè és un gavià, no?) fins que algú de Roses em va fer veure que, ben mirat, eren cridaners i malcarats. Aquest, si t'hi fixes també fa cara d'enfadat :)
Vos ho jure: allò primer que m'ha vingut al cap en veure la gavina ha estat la pel.li "Buscant a Nemo", on apareixen unes quantes tot diguent "mio, mio, mio, mio...!"
Hola Carles! Per cert, et dius com el meu germà bessó :) Sí, és un gavià. Certament són animals bastant cridaners i malcarats.
Jesús, està bé aquesta relació amb la pel·li "Buscant a Nemo".
La reflexió d'un instant d'allò petit davant d'allò incommesurable.
Helena és molt bonica la teva interpretació!
Publica un comentari a l'entrada