Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
La gavina se sentia permanentment observada, estava tensa. No emprenia el vol cap a la llibertat per por a fer el ridicul davant de l'atent observador.
ResponEliminaHola Locuentiste, benvingut/da al blog Antaviana. Moltes gràcies per la teva aportació a aquesta secció!
ResponEliminaJo tenia idealitzats els gavians (perquè és un gavià, no?) fins que algú de Roses em va fer veure que, ben mirat, eren cridaners i malcarats. Aquest, si t'hi fixes també fa cara d'enfadat :)
ResponEliminaVos ho jure: allò primer que m'ha vingut al cap en veure la gavina ha estat la pel.li "Buscant a Nemo", on apareixen unes quantes tot diguent "mio, mio, mio, mio...!"
ResponEliminaHola Carles! Per cert, et dius com el meu germà bessó :) Sí, és un gavià. Certament són animals bastant cridaners i malcarats.
ResponEliminaJesús, està bé aquesta relació amb la pel·li "Buscant a Nemo".
La reflexió d'un instant d'allò petit davant d'allò incommesurable.
ResponEliminaHelena és molt bonica la teva interpretació!
ResponElimina