Ves al contingut principal

21 M Dia Mundial de la poesia: La força de la poesia/la força dels éssers humans

















Imatge presa per la xarxa

Des del dia que neix la poesia, se sap que de tots els gèneres és el que té una força i una singularitat especials, perquè en pocs versos es poden expressar idees dels temes universals que els grecs i els romans ja van immortalitzar, i que els poetes de la tradició i els actuals han reelaborat en les seves obres. Per exemple, en el període malanomenat "Decadència" la poesia va ser un dels gèneres que va impedir que la llengua i la literatura catalanes fossin enterrats. Durant el període del Romanticisme, i amb la ressaca dels fets de la Revolució francesa, la poesia fou un element per reivindicar la individualitat del jo poètic, així com també de la cultura popular i també de la soledat del jo davant d'una societat en constant transformació. Durant el segle XX, es van succeir diferents moviments que semblen oposats però que alhora són complementaris: el Modernisme, el Noucentisme, el Postsimbolisme, i en cadascun els intel·lectuals i crítics van reelaborar la definició sobre què és poesia a través dels versos i de les característiques de cada corrent i autor. Durant la postguerra, la poesia, en casos com el de Pere Quart o Espriu, va servir per crear una poesia de caire realista en relació amb el context històric que van patir, generant una mena de memòria històrica mitjançant l'harmonia sil·làbica i la perfecció de les formes. Un altre cas és Vinyoli que va utilitzar l'anomenat gènere per cercar veritats absolutes a través de diferents indagacions formals i temàtiques dins d'una trajectòria poètica excel·lentíssima. I és ben cert, que la poesia és un gènere amb força i que mostra al seu torn la força dels éssers humans, ja que a través del ritme i de la rima els poetes han tractat temes com l'amor, la mort, la injustícia, la manca de llibertat individual... i ens han trasmès reflexions i ens han fet reflexionar sobre aquests temes que formen part del nostre entorn real. Ara som en un període de conflictes socials diversos arreu del món; països com Líbia, o Japó són en un punt d'inflexió, i ben segur que algun dia naixeran poetes que reflexionaran sobre aquests instants en què la fortalesa i la unió humanes són fonamentals. No hi ha vida sense poesia, ni hi ha poesia sense vida.

Comentaris