Ves al contingut principal

(Post 1000) Creació literària: L'atzar juganer
















Imatge presa de la xarxa



Un matí de primavera, l'atzar em perseguia sense que jo me n'adonés i amb la seva mà, color d'ombra, em va empènyer cap a un camí. En aquell sender amb vaig topar amb un ésser que no havia vist mai. Ens vam trobar cara a cara per primera vegada, i sense dir ni un mot, vam recòrrer aquell trajecte junts, fins que l'atzar es va endur aquell ésser volàtil, sense que pogués pronunciar la paraula adéu. I jo ara continuo caminant per aquell sender.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
l'atzar ens dóna i ens pren, però nosaltres som amos del record.
Felicitats pels 1000 posts
Pilar ha dit…
L'atzar és molt capritxós i ens converteix en equilibristes del seu camí.
Arlequí ha dit…
Moltes gràcies, Jesús i Pilar!