Centenari Enric Valor: Digues

-

















Imatge presa de la xarxa

Tot i que sóc filòloga i he llegit moltíssims autors, desconec l'obra d'Enric Valor. És per això, que per a retre-li homenatge, us demano que digueu noms d'obres, dades biogràfiques que considereu que siguin significatives perquè persones com jo i d'altres poguem conèixer l'abast de la figura i la tasca cultural d'aquest valencià.

Comentaris

  1. Francesc Mompó29 de maig del 2011, a les 10:56

    Senyoreta Valls,
    La figura d'Enric Valor ja omple per ella mateixa un bon mos de la literatura valenciana en particular i de la catalana en general. El dia 11 estaré en una taula redona per parlar-ne.
    Per dir alguna obra d'ell i per l'ordre en què m'arribaren: La seva producció rondallística, L'ambició d'Aleix i el cicle de Cassana (tres novel·les).
    Bon diumenge, Roser.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Carles29 de maig del 2011, a les 11:18

    Francesc ja ha dit l'essencial, però, si ets bona lectura, la lectura ideal per a passar un estiu inoblidable (com em va passar a mi ja fa anys) és el cicle de cassan senser ("Sense la terra promesa", "Tems de batuda" i "Enllà de l'horitzó"). Ara hi ha una bona edició en rústica (bé de preu) de l'ed. Tàndem.
    Ànim i a fruir-ne.

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls29 de maig del 2011, a les 11:37

    Senyor Valls, Carles moltíssimes gràcies. Ben segur que els catalans que no coneixem Enric Valor podem començar a fer-ho gràcies a les vostres recomanacions. Ja ho diu el cognom, que era un home de Valor :)

    ResponElimina
  4. Rafel30 de maig del 2011, a les 13:15

    Jo en tinc la col·lecció de Rondalles valencianes publicades per la Federació d'Entitats Culturals del País Valencià.
    Sempre són de bon llegir, com per exemple El dimoni fumador. És una rondalla aplegada a Penàguila on un personatge anomenat oncle Porra se les heu amb el dimoni i com acaba no us ho diré pas.

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls30 de maig del 2011, a les 15:41

    Moltes gràcies Rafel pel teu apunt.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació