Reflexions en veu alta: Amb veu pròpia

Imatge presa de la xarxa
Fa relativament poc que estic provant nous camins literaris, i és que a mesura que passa el temps tinc ganes de fer exercicis d'estil. I és per això que des de fa un cert temps estic endinsant-me en les creacions poètiques, tot i que no són ben bé poemes. Certament, aquest gènere és complex perquè cal conèixer bé el llenguatge literari i saber allò que hom vol dir amb una veu pròpia. Jo encara estic construint la meva veu literària, perquè haver escrit un llibre de relats no significa que no em calgui madurar, ans al contrari. Com deia Sócrates només sé que no sé res, és a dir, només sé que com més escric, més haig de madurar l'estil, la veu... . També sóc conscient que quan hom comença l'aventura en un gènere nou i es reconeix com a verge, literàriament parlant, és ben normal que allò que escrigui siguin simples esborranys d'alguna cosa que encara no s'ha començat a crear. Així doncs el més important no és escriure una peça ben feta perquè els i les lectors ens alimentin l'ego, sinó que l'essencial és saber descobrir la veu pròpia perquè sinó podem caure en l'error d'emprar una veu artificiosa i aquest no és el rumb per anar madurant i progressant dins la trajectòria literària. Cal ser sempre humil, i sobretot ser capaç de ser autocrític però també valorar les petites troballes, un viatge a l'estil d'Ulisses, qui va descobrir que l'objectiu del seu viatge no era només tornar a Ítaca.