dijous, 11 d’agost del 2011

Creació literària: Viatge



















No sé com he arribat a parar aquí. He vist un enciam verd estrany i oh un caminet de mel. Aaaaah, aiiiii!

Inspirat en la poesia visual núm. 16 Tobogan del blog d'en Toni Prats.

2 comentaris:

cantireta ha dit...

La velocitat del lleure és relativa, doncs ;) És divertit!

Roser Caño Valls ha dit...

Sí, tens raó! Celebro que el trobis divertit!