Creació literària: Viatge

el dia


















No sé com he arribat a parar aquí. He vist un enciam verd estrany i oh un caminet de mel. Aaaaah, aiiiii!

Inspirat en la poesia visual núm. 16 Tobogan del blog d'en Toni Prats.

Comentaris

cantireta ha dit…
La velocitat del lleure és relativa, doncs ;) És divertit!
13 d’agost del 2011, a les 11:56
Roser Caño Valls ha dit…
Sí, tens raó! Celebro que el trobis divertit!
13 d’agost del 2011, a les 12:50
Publica un comentari a l'entrada