Fa uns quants anys, vaig tenir la sort de donar literatura catalana a primer de batxillerat com a professora. Fins aleshores, no havia llegit res de Vicent Andrés Estellés, i això que durant els anys de carrera em van fer llegir moltíssims poetes, però mai Estellés. Per tant, quan vaig haver de llegir els poemes conjuntament amb els alumnes em va captivar la seva manera de dir les coses, amb el seu valencià arrelat i també descobrir la singularitat de la seva veu poètica. El poema que més em va agradar és un dels més reeixits i llegits: Els amants, un poema d'amor, d'amor carnal, però ple de tendresa i sinceritat, que és comparable amb el poema Veles e Vents d'Ausiàs March, un altre valencià d'un altre temps, però que també cantava a l'amor, però en aquest cas en una mena de lluita entre l'amor carnal i l'espiritual, comparant l'amor amb un viatge en vaixell. Així doncs, vaig poder fer la descoberta d'un gran poeta, que injustament s'ha oblidat, no pas pels valencians ni pels bons amants de la bona poesia, però sí per la cultura oficial. Crec doncs, que és bo que avui homenatgem i recordem un poeta que a més, va ser cantat i interpretat, i immortalitzat per Ovidi Montllor. És un fet doncs que a València hi ha una rica cultura que cal reivindicar i llegir perquè forma part també de la nostra, perquè tots els Països catalans s'agermanen.
Comentaris
Honor i Glòria al poeta nacional.
Salut i Terra
Estellés i Ovidi, bona combinació, Quadern de mots!
Fanal Blau, tenim moltíssims poetes imprescindibles, avui és el dia d'Estellés!
Joana, gràcies i bona diada per a tu també!
Molt bo el teu bloc! Cada dia hi faig el tafaner.
Estellés és, per als valencians, el nostre Poeta contemporani, com Ausiàs March ho va ser al segle XV.
Joan Fuster, en la "Introducció" al primer volum de l'Obra Completa de l'Estellés, Recomane tenebres, publicada el 1972, ja deia:
"La distància entre Barcelona i València continua sent penosa –al marge dels negocis, s'entén–, i literalment és absurda, fins i tot admetent explicacions o justificacions històriques apreciables". No li faltava gens de raó.
Fem que la xarxa trenque aquestes distàncies! Tu ho has fet... gràcies de nou! I sobretot, continua gaudint de la poesia d'Estellés!
Gràcies...
Bona Diada Estellesiana
Globos.blog, celebro que sovintegis aquest bloc! Gràcies!
Natxo, benvingut a l'Antviana! Moltes gràcies per tota la informació. I me n'alegro de contribuir trencar distàncies,ha estat un plaer!
Mercè, pots estar a casa meva, escoltant el binomi Estellés-Ovidi sempre que vulguis. Gràcies!
Estic d'acord amb que la distància que separa qualsevol punt dels Països Catalans no és real, no té a veure amb la distància real. I no només entre Barcelona i València. També entre Puigcerdà i Girona; Palma i Perpinyà... FIns i tot sovint entre pobles que es toquen. Una llàstima!
Una abraçada!
Comprovació de paraula: broosat, el brossat és la denominació del mató al nord del País Valencià.