Joies lingüístiques: Depullar-se o ser despullat?
















Imatge presa de la xarxa



Avui he decidit repescar la secció Joies lingüístiques per a parlar d'una dualitat, que comença amb la següent qüestió: Despullar-se o ser despullat? Vet aquí, doncs, que podria, d'antuvi, semblar una pregunta picantona, si es vol, però em centraré en termes literaris. Despullar-se, en sentit propi, significa treure's la roba. Ara bé, si parlem de literatura, fa referència a l'acció de nuar-se d'un/a escriptor/a quan mostra una petita part dels indrets més recòndits del seu jo; amagant-los paradoxalment, mitjançant el llenguatge literari. Pel que fa al segon terme, ser despullat, en sentit propi significa quan un home o una dona desvesteix a algú altre/a. Aquest segon terme es podria aplicar en dos sentits literaris. El primer és quan els/les escriptors/res arriben a l'ànima dels i de les lectors/lectores i els desvesteixen a través de la paraula amb un sentit figurat. L'altre sentit, seria quan els i les crítics/ exerceixen la seva tasca despullant a un autor/autora mostrant les seves qualitats i/o defectes millorables. En qualsevol dels dos casos, per molt que els éssers volguem amagar-nos rere la roba, dit en termes metafòrics, la literatura ens despulla, ja sigui com a autors i autores, com per a crítics i, sobretot, com a lectors i lectores.

Comentaris

garbi24 ha dit…
Però no ho hem de deixar de fer-ho mai, per suposat de totes les formes hagudes i per haver. Es un gran acte de sinceritat
Arlequí ha dit…
Molt bon comentari, garbi24, tens tota la raó!