Avui Gabriel Ferrater compleix 90 anys. La literatura catalana ens va donar a conèixer Gabriel Ferrater, i la seva mort ens va deixar una obra poètica breu però intensa. Podríem pensar que amb la seva absència s'ha creat un silenci en les lletres catalanes, però la seva veu que ha nascut en cadascun dels seus poemes i que ha anat creixent ha trencat aquest silenci. I ell ha esdevingut EL POETA, el nostre POETA. Vull dir que ell, a través del llenguatge, ple de dobles sentits i amb missatges que cal desxifrar llegint una i una altra vegada, amb calma, cada vers ,ha creat una poètica: la ferratariana. I aquesta veu, pòstumament, ha anat creixent fins arribar als nostres dies. I avui, moltíssims joves poetes el llegeixen, rellegeixen i l'admiren perquè el què va escriure no ha mort, sinó que viu entre nosaltres, els amants de les lletres, de la poesia, de la nostra poesia. I Ferrater ha contribuit a forjar la nostra tradició literària contemporània. Hi ha un abans i un després de Gabriel Ferrater. Així que celebrarem tots els aniversaris que calguin perquè ningú no s'oblida d'ell ni encara menys de l'herència cultural catalana que ens ha deixat i que ara ens pertany, i pertany a tot aquell lector o lectora que el vulgui descobrir i se'n vulgui enamorar. I per a cloure aquest aniversari, li faig un regal: un poema que m'agrada particularment perquè el trobo molt bonic. Feliç aniversari Gabriel, i per molts anys més que visqui la teva memòria i la teva veu.
- JOSEP CARNER
- En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
- l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
- la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
- a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
- que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
- que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
- que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
- per mi, i són del tot nous, ara
- que els llegeixo per tu, pensant en tu.
- Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
- que ens assemblem. Mots que romanen,
- mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
- oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.
4 comentaris:
Un bon merescut homenatge.
A QUANTS POETES EM OBLIDAT? TAN BONS COM ELL....LA MEMORIA QUINA FRAGILITAT
Tens raó Montse.
Oliva sí que s'han oblidat molts poetes, per sort n'hi ha que tenim memòria i la mantenim viva.
Hem de mantenir vives les nostres arrels, els nostres poetes i escriptors. Amb petits grans homenatges com aquest és fa una gran tasca de difusió pels lectors més joves. Les persones continuen vives en la seva obra i una espurna de goig s'encén cada cop que llegim als nostres poetes morts.
Publica un comentari a l'entrada