90è aniversari Gabriel Ferrater: La veu de Gabriel Ferrater

Avui Gabriel Ferrater compleix 90 anys. La literatura catalana ens va donar a conèixer Gabriel Ferrater, i la seva mort ens va deixar una obra poètica breu però intensa. Podríem pensar que amb la seva absència s'ha creat un silenci en les lletres catalanes, però la seva veu que ha nascut en cadascun dels seus poemes i que ha anat creixent ha trencat aquest silenci. I ell ha esdevingut EL POETA, el nostre POETA. Vull dir que ell, a través del llenguatge, ple de dobles sentits i amb missatges que cal desxifrar llegint una i una altra vegada, amb calma, cada vers ,ha creat una poètica: la ferratariana. I aquesta veu, pòstumament, ha anat creixent fins arribar als nostres dies. I avui, moltíssims joves poetes el llegeixen, rellegeixen i l'admiren perquè el què va escriure no ha mort, sinó que viu entre nosaltres, els amants de les lletres, de la poesia, de la nostra poesia. I Ferrater ha contribuit a forjar la nostra tradició literària contemporània. Hi ha un abans i un després de Gabriel Ferrater. Així que celebrarem tots els aniversaris que calguin perquè ningú no s'oblida d'ell ni encara menys de l'herència cultural catalana que ens ha deixat i que ara ens pertany, i pertany a tot aquell lector o lectora que el vulgui descobrir i se'n vulgui enamorar. I per a cloure aquest aniversari, li faig un regal: un poema que m'agrada particularment perquè el trobo molt bonic. Feliç aniversari Gabriel, i per molts anys més que visqui la teva memòria i la teva veu.

JOSEP CARNER

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir

l'olor de maig que brunz a fora, i és petita

la làmpara amb què en tinc prou per fer llum

a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,

que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos

que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots

que he llegit pensant en ella, i ella va llegir

per mi, i són del tot nous, ara

que els llegeixo per tu, pensant en tu.

Mots que ens han parlat a tots tres, i fan

que ens assemblem. Mots que romanen,

mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,

oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.