Nit caldersiana al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet








El passat vespre 8 de novembre a les 8 del vespre, gràcies al bon amic i colomenc Jordi Valls, s'obria el teló de la Sala Micalet del Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, el teatre que dirigeix en David Marín, i sota la direcció d'Andreu Banús (del grup teatral El que ma queda de teatre), i dalt de l'escenari hi havia una taula, una cadira, un micro, uns papers i un llibre. A l'altra banda, hi havia una taula més gran i unes quantes cadires més. D'entre vestidors, anaven sortint dones (grup de teatre La Colmena), sota la música del Satí, i van escenificar el conte "En començar el dia", en el qual l'Abel, un nen, mentre esmorza xocolata desfeta, s'inventa la paraula Antaviana, que acaba essent com una moneda de canvi per aconseguir una baldufa a l'hora del pati. Després entrava la Roser Caño Valls, vestida de blanc i negra, i es va asseure davant la taula amb micro, i va començ ar la conferència Llums des de l'exili. Un títol, a qui he d'agrair a en Rafel, per haver-me'l regalat per aquesta ocasió. Na Roser va anar explicant l'experiècia de Pere Calders a l'exili, a Mèxic, i entre parlament i parlament, Santa Coloma, anaven escenificant diferents contes breus de l'escriptor barceloní, amarades per cançons de les noies del grup de Teatre de La Colmena deJaume Sisa, com la Divina perla de las antillas, i per cloure la conferència La cançó i dansa de l'Arlequí. Després vam sortir: actrius i conferenciant(a) a l'escenari a rebre l'onada d'aplaudiments. El cert és que vaig retrobar-me amb la nena de 5 anys que va descobrir, gràcies a Dagoll Dagom, Antaviana, el món caldersià, i des de llavors, passant pel naixement i creixement d'aquest bloc, he seguit l'obra d'aquest gran escriptor, qui em va fer saltar les llàgrimes quan ens va deixar a la dècada dels noranta.I ara, jo, a la meva dècada de la ben entrada trentena, li dedico un homenatge, que al seu torn, és el retrobament amb la nena que duc a dins. Antaviana, An-ta-vi-a-na, Antaviana...

Comentaris

  1. Les gràcies te les haig de donar a tu. Un luxe veure'm reflectit, ni que sigui en una espurna, vora la llum d'en Pere Calders.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

El poema del mes: Cambra de Tardor"