Creació poètica: Quan neixin noves flors




Ni una llàgrima vessis,
ni una nit esperis
la trucada que no arriba mai.

Res,
tot esdevé sorra,
la sorra d'Èol.

I quan neixin noves flors,
tu seràs lluny del jo
que avui ja no hi és.



Comentaris

M. Roser ha dit…
De vegades és difílcil reprimir aquesta llàgrima...
Suposo que el jo mai és el mateix , canvia dia a dia, però malgrat tot, sempre neixen noves flors...
Petons de capvespre.
Helena Bonals ha dit…
La primera estrofa, com m'agrada.
L'Arlequí ha dit…
Moltes gràcies M. Roser.

Helena, celebro que t'agradi el text i la primera estrofa!

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies