Creació poètica: Quan neixin noves flors
Ni una llàgrima vessis,
ni una nit esperis
la trucada que no arriba mai.
Res,
tot esdevé sorra,
la sorra d'Èol.
I quan neixin noves flors,
tu seràs lluny del jo
que avui ja no hi és.
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
De vegades és difílcil reprimir aquesta llàgrima...
ResponEliminaSuposo que el jo mai és el mateix , canvia dia a dia, però malgrat tot, sempre neixen noves flors...
Petons de capvespre.
La primera estrofa, com m'agrada.
ResponEliminaMoltes gràcies M. Roser.
ResponEliminaHelena, celebro que t'agradi el text i la primera estrofa!