El caminant pujava pel coster, el castell era la seva fita...Dels vorals del camí la florida primavera el cridava. Trigarà una mica a fer el cim, quan del cel ja hauran desaparegut les nuvolades i un sol brillant il·lumini el paisatge... Bona nit.
hola torno a ser jo el post sortira demà a quarts de deu nit , sincerament he posat tres poemes que ja havia publicat a itineràncies , tanmateix prometo fer un altre post pel tast creatiu ....potser no val si són poesies manllevades a mi mateixa ja em diràs ....
perdona que sigui pesada .....al final sortirà demà a la nit a dos quarts de deu, en posaré dues de poesies, una , la que t'havia dit abans i una altra especial pel tast únicament, gràcies a tu per a convidar-nos a escriure!
Comentaris
Cap a l'estiu és una bona drecera!
quina alegria ens porta!
ens fa pensar en l'estiu proper
i en tot el que podrem fer.
que fa que el cor s'alteri
i les fulles comencen una nova era
sense que ningú no exageri.
Jo voldria una rosella
d'un color vermellós
per a la meva donzella
que mostri el seu rostre meravellós.
Aferradetes! :)
El despertar.
Aigua al riu, cel lluent,
colors per tot.
L'aquarel·la, lleugera
tècnica pel nou temps.
Sa lluna, moltes gràcies!Un poema preciós, un dolç tastet literari primaveral!
Helena Bonals, moltes gràcies per regalar-nos la bellesa de les paraules.
Bona nit.
i s'adona que ja fa bon temps,
s'arremanga els pantalons
i s'alegra amb cant dels moixons.
Montse, un poema preciós, bonica personificació de la primavera! Moltes gràcies!
http://xarel-10.blogspot.com/2014/03/jocs-literaris-antaviana-tens-un-raco.html