Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Vet aquí, tan bonica com sempre la primavera.
ResponEliminaCap a l'estiu és una bona drecera!
Quan la primavera s'acosta
ResponEliminaquina alegria ens porta!
ens fa pensar en l'estiu proper
i en tot el que podrem fer.
La primavera a Tordera
ResponEliminaque fa que el cor s'alteri
i les fulles comencen una nova era
sense que ningú no exageri.
Jo voldria una rosella
d'un color vermellós
per a la meva donzella
que mostri el seu rostre meravellós.
AQUÍ et deixo la meva participació.
ResponEliminaAferradetes! :)
Traços tendres
ResponEliminaEl despertar.
Aigua al riu, cel lluent,
colors per tot.
L'aquarel·la, lleugera
tècnica pel nou temps.
Anònim, moltes gràcies pels tres poemes!
ResponEliminaSa lluna, moltes gràcies!Un poema preciós, un dolç tastet literari primaveral!
Helena Bonals, moltes gràcies per regalar-nos la bellesa de les paraules.
El caminant pujava pel coster, el castell era la seva fita...Dels vorals del camí la florida primavera el cridava. Trigarà una mica a fer el cim, quan del cel ja hauran desaparegut les nuvolades i un sol brillant il·lumini el paisatge...
ResponEliminaBona nit.
La primavera treu el cap
ResponEliminai s'adona que ja fa bon temps,
s'arremanga els pantalons
i s'alegra amb cant dels moixons.
M.Roser, bon escrit ple de misteri i bellesa!Moltes gràcies!
ResponEliminaMontse, un poema preciós, bonica personificació de la primavera! Moltes gràcies!
M'he inspirat per fer un sonet. El trobaràs aquí:
ResponEliminahttp://xarel-10.blogspot.com/2014/03/jocs-literaris-antaviana-tens-un-raco.html
Gràcies McAbeu!
ResponEliminatenia un post preparat però miraré d'aprofitar-ho per participar
ResponEliminahola torno a ser jo el post sortira demà a quarts de deu nit , sincerament he posat tres poemes que ja havia publicat a itineràncies , tanmateix prometo fer un altre post pel tast creatiu ....potser no val si són poesies manllevades a mi mateixa ja em diràs ....
ResponEliminaSí Elfreelang, pots posar les teves pròpies poesies! Tota participació serà benvinguda i ben agraïda :)
ResponEliminaperdona que sigui pesada .....al final sortirà demà a la nit a dos quarts de deu, en posaré dues de poesies, una , la que t'havia dit abans i una altra especial pel tast únicament, gràcies a tu per a convidar-nos a escriure!
ResponEliminaDe pesada res! Gràcies per la teva aportació al bloc Elfreelang!
ResponElimina