El taller: Nova secció
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Lectura d'estiu
ResponEliminaCom submergir-se
al mar, entrar en un llibre.
Sorra, les lletres.
Preciós! Moltīssimes gràcies, Helena!
ResponEliminaLlargues les hores
ResponEliminade l'estiu que comença.
Ones de llibres,
amarant-me d'històries.
Suro la vida.
La petita Mary
ResponEliminaAmb els ulls ben oberts fitant l'horitzó i sorpresa per la cresta lluent que s'acosta. Immòbil i olorant salabrors. Omplint-se els ulls de maragda.
-El mar! El mar!El somni s'ha fet realitat.
Nascuda i agombolada amb mots d'una ment fabulosa, la petita Mary ha eixit d'un llibre antic i avui es cabussarà al mar.
Quanta intensitat poètica, Carme! Celebro i agraeixo la teva participació!
ResponEliminaMoltes gràcies i bon estiu!
Teresa Ribera, benvinguda al bloc Antaviana! Quina història tan bonica, plena de tendresa, màgia i somnis. Moltes gràcies i bon estiu!
Jo era una una de muntanya, acostumada a triscar entre camins i dreceres, quan les circumstàncies de la vida, em van portar a Canet de Mar. Vaig descobrir el mar als deu anys i mi vaig remullar els peus per primera vegada. Des d'una casa a mitja costa hi vaig arribar amb la tartana, la mateixa que fèiem servir per anar al poble, però la mula, aquell dia semblava més contenta, com si pressentís alguna cosa màgica.
ResponEliminaBon estiu.