L'article: Joan Salvat-Papasseit, l'autodidacta




El 7 d'agost de 1924 ens va deixar en Joan Salvat-Papasseit.  Des de ben petit, Joan va haver de patir la pèrdua d'un familiar proper, el pare. A partir d'aquest moment, ell es va haver de posar a treballar en diferents oficis, i va conèixer gent de lletres que el van ensenyar a llegir bona literatura. Així, doncs Joan Salvat-Papasseit, a diferència de molts escriptors/res, es va convertir en el seu propi mestre. El barceloní va néixer i créixer en el període d'entreguerres, i també en el de les Avantguardes. Salvat-Papasseit va manllevar elements del futurisme i també elements de la tradició literària catalana, i popular. El poeta va crear un estil propi, i genuí a través de cadascun dels seus poemaris:


En cada poema, Joan Salvat-Papasseit creava una barreja d'elements de les Avantguardes, i elements provinents de les seves lectures d'autors precedents, tot fluïa i flueix en un llenguatge ric, versat i harmònic.  El cert, és que aquest és un autor que el llegeixes una vegada i una altra, i sempre descobreixes detalls nous, perquè ell a través de la poesia va crear un llenguatge propi, i una poesia genuïna. Tan és així, que a la dècada dels seixanta, el grup "La Nova Cançó" van cantar alguns dels seus poemes, donant veu a la seva veu.  Us deixo amb un enllaç del poema "Res no és mesquí", que el podeu llegir i escoltar en veu de tres cantautors, Xavier Ribalta, Ovidi Montllor i Joan Manuel Serrat.


Font: Vikipèdia

Comentaris

Elfreelang ha dit…
coincidim en 'homenatge i recordatori del gran Salvat-Papasseit !!!! un poeta important i nostrat!
Roser Caño Valls ha dit…
Elfreelang, celebro que coincidim en l'homenatge a aquest poeta!

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies