L'article: Joan Salvat-Papasseit, l'autodidacta

-



El 7 d'agost de 1924 ens va deixar en Joan Salvat-Papasseit.  Des de ben petit, Joan va haver de patir la pèrdua d'un familiar proper, el pare. A partir d'aquest moment, ell es va haver de posar a treballar en diferents oficis, i va conèixer gent de lletres que el van ensenyar a llegir bona literatura. Així, doncs Joan Salvat-Papasseit, a diferència de molts escriptors/res, es va convertir en el seu propi mestre. El barceloní va néixer i créixer en el període d'entreguerres, i també en el de les Avantguardes. Salvat-Papasseit va manllevar elements del futurisme i també elements de la tradició literària catalana, i popular. El poeta va crear un estil propi, i genuí a través de cadascun dels seus poemaris:


En cada poema, Joan Salvat-Papasseit creava una barreja d'elements de les Avantguardes, i elements provinents de les seves lectures d'autors precedents, tot fluïa i flueix en un llenguatge ric, versat i harmònic.  El cert, és que aquest és un autor que el llegeixes una vegada i una altra, i sempre descobreixes detalls nous, perquè ell a través de la poesia va crear un llenguatge propi, i una poesia genuïna. Tan és així, que a la dècada dels seixanta, el grup "La Nova Cançó" van cantar alguns dels seus poemes, donant veu a la seva veu.  Us deixo amb un enllaç del poema "Res no és mesquí", que el podeu llegir i escoltar en veu de tres cantautors, Xavier Ribalta, Ovidi Montllor i Joan Manuel Serrat.


Font: Vikipèdia

Comentaris

  1. Elfreelang8 d’agost del 2016, a les 13:22

    coincidim en 'homenatge i recordatori del gran Salvat-Papasseit !!!! un poeta important i nostrat!

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls8 d’agost del 2016, a les 14:28

    Elfreelang, celebro que coincidim en l'homenatge a aquest poeta!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació