Fotografia del Museu de Pau Casals, al Vendrell.
Començaré el balanç recordant que l'1, l'Arlequí va publicar un article a la secció "Amb veu pròpia", dedicada a parlar de dones del món de l'art, i la primera va ser la Comtessa de Dia, una trobadora. Enguany, s'han escrit molts articles sota la secció, Reflexions en veu alta, els més destacables són: "Què és la bellesa?" i "Què vol dir romàntic". També hem dedicat un article a commemorar els 250 anys del naixement de l'escriptora Jane Austin, qui ha traspassat fronteres, períodes i sostres de vidre. I com no, no puc oblidar el post "Quan s'apaga la llum" dedicat a la mort del meu pare, el 2 de febrer d'enguany. I abans de posar-me sentimental, seguirem recordant els molts exercicis literaris de prosa, poesia i prosa poètica que ha escrit l'Arlequí. A més a més, hem dedicat espais a la Setmana de la poesia, i també a la Setmana del llibre en català com cada any, com a cites culturals consolidades. I podria citar els més de 40 posts escrits i publicats aquest 2025. I precisament, l'11 de setembre vaig publicar una entrevista especial a Màrius Serra, algú a qui admiro molt per potenciar la llengua catalana a través dels jocs per a verbívors com diu ell. I des d'aquí li agraeixo sincerament haver respost una entrevista tan bonica i interessant. L'any 2026 sortirà un projecte nou de poesia, i he de dir que és gràcies al fet que una persona, qui quasi no em coneixia, va tenir interès en llegir-lo, quan simplement era un esborrany, i me'n va donar una opinió sincera i se'm va encomanar la seva il·lusió. I així és com el projecte "Dibuixo mil sagetes al vent" gràcies a aquesta persona, deixarà de ser esbòs, i passarà a ser un poemari. I no puc acabar aquest balanç, sense agrair als lectors i lectores d'aquest blog la seva constància en llegir els posts que l'Arlequí escriu i publica, perquè com sempre dic sense vosaltres aquest espai i l'Arlequí no tindrien raó de ser. Us desitjo un feliç 2026 ple de pau.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada