Estrenem nova secció d'entrevistes, i avui Parlem amb Màrius Serra de la Setmana del llibre en català.
Hi ajuda, però si alguna cosa té consolidada la llengua catalana és ser una llengua literària. Tant de bo en altres àmbits, com l'oral, el col·loquial o l'audiovisual, la llengua catalana estigués tan consolidada com ho està en l'àmbit literari.
Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor, llicenciat en Filologia Anglesa i membre de la Secció Filològica de l'IEC. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la llengua i el joc. La seva obra literària ha estat guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull o Sant Jordi i traduïda a vuit llengües. Comprèn obres tan variades com l'assaig Verbàlia, les 4 novel·les ludocriminals de la sèrie Comas, les 6 de la sèrie infantil "Les aventures de la Napeu", la versió en català actual de Tirant lo Blanc o Quiet, en el qual retrata la vida al costat del seu fill discapacitat, totes dues portades al teatre amb direcció de Joan Arqué. El seu últim llibre és Paraula de verbívor (2025). Actualment, és columnista i responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia (des de 1990) i de L'enigmàrius a El matí de Catalunya Ràdio (des de 2006). www.mariusserra.cat
Quina és la primera vegada que vas anar a la Setmana del Llibre en Català?
L'any 1987, quan encara se celebrava a l'estació de Sants, hi vaig presentar el meu primer llibre, Amnèsia que havia guanyat el premi El Brot per a autors menors de 25 anys que convocava l'editorial Pòrtic. El presentador va ser Sebastià Serrano i també hi va intervenir l'editora, Pilar Rahola. Devia ser un dels primers actes públics en els quals intervenia.
Suposo que per amagar els nervis del debut em vaig clavar un barret gris. En conservo una foto que em va passar l'organització.
Abans d'exercir-hi d'autor ja havia anat com a lector a l'estació de Sants, diria que des de la primera edició, perquè la meva llibretera de capçalera,
a Conxa Torrent de la llibreria Xoc de Noubarris, hi participava i ens ho havia recomanat. Recordo que els llibreters barrejaven els seus llibres i posaven tots els autors en ordre alfabètic, com una sola llibreria.
Recordes quin o quins llibres vas comprar?
El primer, Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda, recomanat per una amiga.
Recordes algun fet o anècdota de la Setmana del Llibre en Català?
Recordo amb molt d'afecte l'edició, diria que única, que es va celebrar a Sant Cugat. Jo acabava de publicar Quieti hi vaig anar amb el Llullu. Vam compartir signatures amb l'Albert Casals, que llavors havia publicat el seu primer llibre i ens va fascinar.
Una altra anècdota inoblidable va ser, a l'època del pla de la Catedral, presentar la novel·la Res no és perfecte a Hawaii amb una ballarina polinèsia professora d'hula i que es presentés espontàniament un hawaià que acabava de muntar un bar a la Barceloneta repartint poke bowls, l'amanida hawaiana que s'ha posat de moda.
Per què creus que aquesta iniciativa cultural s’ha consolidat fins al dia d’avui?
Perquè és una bona idea aplegar la producció editorial en llengua catalana en una fira, però sobretot per la seva persistència, capaç de superar diversos canvis d'ubicació i
d'entomar l'evolució del sector editorial. A banda, va ser un encert estratègic passar del febrer, en plena precampanya de sant Jordi, al mes de setembre,
perquè així es singularitza i esdevé la pistoletada de sortida de cada temporada.
5. Creus que els i les adolescents poden motivar-se a llegir més en català gràcies a La Setmana del Llibre en Català?
La motivació dels adolescents és un veritable misteri místic, però moltes de les activitats
que s'organitzen al voltant de la Setmana són ben motivadores per als lectors adolescents.
6.Quin/a autor/a que ja no és entre nosaltres, t’hagués agradat conèixer personalment?
Mercè Rodoreda i Àngel Guimerà.
7. Creus que aquesta iniciativa cultural dona a conèixer Barcelona al món com una ciutat associada a la literatura?
Hi ajuda.
Quines activitats destacaries de La Setmana del Llibre en Català?
Les rutes literàries, que l'estenen cap a altres indrets de la ciutat o del país.
9. Creus que La Setmana del Llibre en Català consolida la llengua catalana com a llengua literària?
Hi ajuda, però si alguna cosa té consolidada la llengua catalana és ser una llengua literària.
Tant de bo en altres àmbits, com l'oral, el col·loquial o l'audiovisual, la llengua catalana estigués tan consolidada com ho està en l'àmbit literari.
10.I per últim, podries dir una cita d’algun autor o autora que t’agradi?
La resposta de Jorge Luis Borges a la pregunta sobrequina era la seva màxima aspiració com a autor: "posar juntes paraules que mai abans no hagin estat".
Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor, llicenciat en Filologia Anglesa i membre de la Secció Filològica de l'IEC. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la llengua i el joc. La seva obra literària ha estat guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull o Sant Jordi i traduïda a vuit llengües. Comprèn obres tan variades com l'assaig Verbàlia, les 4 novel·les ludocriminals de la sèrie Comas, les 6 de la sèrie infantil "Les aventures de la Napeu", la versió en català actual de Tirant lo Blanc o Quiet, en el qual retrata la vida al costat del seu fill discapacitat, totes dues portades al teatre amb direcció de Joan Arqué. El seu últim llibre és Paraula de verbívor (2025). Actualment, és columnista i responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia (des de 1990) i de L'enigmàrius a El matí de Catalunya Ràdio (des de 2006). www.mariusserra.cat
Quina és la primera vegada que vas anar a la Setmana del Llibre en Català?
L'any 1987, quan encara se celebrava a l'estació de Sants, hi vaig presentar el meu primer llibre, Amnèsia que havia guanyat el premi El Brot per a autors menors de 25 anys que convocava l'editorial Pòrtic. El presentador va ser Sebastià Serrano i també hi va intervenir l'editora, Pilar Rahola. Devia ser un dels primers actes públics en els quals intervenia.
Suposo que per amagar els nervis del debut em vaig clavar un barret gris. En conservo una foto que em va passar l'organització.
Abans d'exercir-hi d'autor ja havia anat com a lector a l'estació de Sants, diria que des de la primera edició, perquè la meva llibretera de capçalera,
a Conxa Torrent de la llibreria Xoc de Noubarris, hi participava i ens ho havia recomanat. Recordo que els llibreters barrejaven els seus llibres i posaven tots els autors en ordre alfabètic, com una sola llibreria.
Recordes quin o quins llibres vas comprar?
El primer, Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda, recomanat per una amiga.
Recordes algun fet o anècdota de la Setmana del Llibre en Català?
Recordo amb molt d'afecte l'edició, diria que única, que es va celebrar a Sant Cugat. Jo acabava de publicar Quieti hi vaig anar amb el Llullu. Vam compartir signatures amb l'Albert Casals, que llavors havia publicat el seu primer llibre i ens va fascinar.
Una altra anècdota inoblidable va ser, a l'època del pla de la Catedral, presentar la novel·la Res no és perfecte a Hawaii amb una ballarina polinèsia professora d'hula i que es presentés espontàniament un hawaià que acabava de muntar un bar a la Barceloneta repartint poke bowls, l'amanida hawaiana que s'ha posat de moda.
Per què creus que aquesta iniciativa cultural s’ha consolidat fins al dia d’avui?
Perquè és una bona idea aplegar la producció editorial en llengua catalana en una fira, però sobretot per la seva persistència, capaç de superar diversos canvis d'ubicació i
d'entomar l'evolució del sector editorial. A banda, va ser un encert estratègic passar del febrer, en plena precampanya de sant Jordi, al mes de setembre,
perquè així es singularitza i esdevé la pistoletada de sortida de cada temporada.
5. Creus que els i les adolescents poden motivar-se a llegir més en català gràcies a La Setmana del Llibre en Català?
La motivació dels adolescents és un veritable misteri místic, però moltes de les activitats
que s'organitzen al voltant de la Setmana són ben motivadores per als lectors adolescents.
6.Quin/a autor/a que ja no és entre nosaltres, t’hagués agradat conèixer personalment?
Mercè Rodoreda i Àngel Guimerà.
7. Creus que aquesta iniciativa cultural dona a conèixer Barcelona al món com una ciutat associada a la literatura?
Hi ajuda.
Quines activitats destacaries de La Setmana del Llibre en Català?
Les rutes literàries, que l'estenen cap a altres indrets de la ciutat o del país.
9. Creus que La Setmana del Llibre en Català consolida la llengua catalana com a llengua literària?
Hi ajuda, però si alguna cosa té consolidada la llengua catalana és ser una llengua literària.
Tant de bo en altres àmbits, com l'oral, el col·loquial o l'audiovisual, la llengua catalana estigués tan consolidada com ho està en l'àmbit literari.
10.I per últim, podries dir una cita d’algun autor o autora que t’agradi?
La resposta de Jorge Luis Borges a la pregunta sobrequina era la seva màxima aspiració com a autor: "posar juntes paraules que mai abans no hagin estat".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada