Passa al contingut principal

Antaviana

"L'amor neix d'un enamorament sobtat, l'amistat de l'intercanvi freqüent i prolongat. Octavio Paz (1914-1998) Poeta i assagista mexicà.

Cercar en aquest blog

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de novembre 2, 2025

Entrades

9 mesos de la teva absència

el dia de novembre 02, 2025

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Reflexions en veu alta: A propòsit de... l'amor, Les sagetes de Cupido.

el dia de novembre 02, 2025

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

L'Arlequí

El més viral

9 mesos de la teva absència

Avui justament 2 de novembre es compleixen 9 mesos de la teva absència. Si fem un petit "flaixbac", el 02 de febrer jo era en aquell restaurant de Plaça Urquianona, celebrant el meu 50è aniversari (28 Gener) amb les meves amigues, i abans que ens portessin les nostres demandes, el telèfon va sonar. La veu del meu germà, seriosa, em va dir que t'havies mort. I vaig celebrar la vida amb cava amb les amigues, i després engolir una lassanya de formatge. Vaig anar a la teva darrera llar, i allà estaves tu, semblava que dormies, però l'alè del teu cor s'havia aturat per sempre. Quin moment tan dur, trist i difícil de pair. Des de llavors, ja no valia la pena lamentar-se per haver estat distanciats, i per aquelles coses de tu que no m'agradaven com a pare, perquè recordo el darrer dia, un dinar, on reies, i recordaves coses de quan jo era adolescent. I em quedo amb els bons moments viscuts amb tu. I siguis on siguis desitjo que estiguis en pau. Una abraçada.

Reflexions en veu alta: A propòsit de... l'amor, Les sagetes de Cupido.

Fa molt i molt de temps, Ovidi va escriure L'art d'estimar. Uns quants segles més tard, i concretament al segle XX, any 1956, el psiconanalitsta nord-americà alemany Erich Fromm va treure un llibre amb el mateix títol. Tot i que són obres de diferent període, amb dues tracten de l'amor. Ah, l'amor, un dels temes més recurrents al llarg de la literatura, la música i l'art, en definitiva. Què és l'amor? Quina concepció tenim de l'amor? Quina concepció ha fet la literatura i l'art de l'amor al llarg dels segles? Per exemple, si agafem la cançó "Photograph" d'Ed Sheeran, hi trobarem el missatge d'un amor que ja ha acabat, però on el jo poètic acaba dient que allò viscut ho té en una fotografia a la butxaca, valgui com a metàfora. Si passem per la literatura romàntica del segle XIX, trobarem poetes dedicant versos melancòlics a la lluna, o a un amor platònic i impossible. Així també, podem trobar el bolero icònic "Piensa en mi...

Nova secció. Curiositats: CURIOSITATS: Sabies que Víctor Català I Joan Maragall es van cartejar?

Víctor Català va néixer després de guanyar els Jocs Florals de l’any 1898 amb el relat “La infanticida”. Quan la van premiar ningú sabia qui era Caterina Albert, i quan es va descobrir que rere aquell relat hi havia la ploma d’una dona, es va produir un escàndol. En aquell període no era gens “normal” que una dona escrivís i/o publiqués; I encara menys, el tipus de prosa que ella escrivia. Caterina va esdevenir Víctor, un personatge d’una novel.la inacabada de l’autora. Víctor i Maragall es van començar a cartejar, quan ella va publicar el llibre de narracions breus Drames rurals . Ell li va dir que aquella prosa era fosca, i ella sota la figura d’un home, li va respondre que aquella era la seva manera d’escriure. Així va iniciar-se una amistat epistol.lar d’admiració mútua. Curiosament, tots dos eren Modernistes, però ambdós van tenir trajectòries literàries diferents. Aquest fet però no va suposar cap obstacle, ni tampoc el fet que ella li confessés qui s’amagava r...

Reflexions en veu alta: L'ideal, a propòsit de "La bella dama del Tramvia"

J osep Carner comença el poema, amb aquests versos, "La Bella dama del tramvia": Si ran de la parada veieu el "tram" passar tot ple de "smarts" o gent de la pescateria, sota un gran feix de plomes eternament hi ha la bella dama del tramvia. L'any 1918 el poeta català va crear l'ideal de dona que de fet era un de les premisses del Noucentisme, on s'emmarquen els inicis de la seva trajectòria literària, tot i que en l'etapa més madura, evolucionaria cap al postsimbolisme. Si ens aturem a llegir els versos, veiem que la protagonista és una dama del classe burguesa que d'entrada sembla tenir una bellesa mai vista. Ara bé quan arribem a les darreres estrofes, llegim: Car la beutat, o baixa quan hem pujat —ço és… la nostra maniobra subtil resulta vana—, o resta, i és de Gràcia i de segur diu "pues", sollant la parla catalana. I no hi ha més manera: la dama corre avall o bé de dispesera tot d'una pren la fila. Anem a peu, poe...

Aparaula'm: Esperança

En l'any de la Paraula Viva, l'IEC i Víctor Pàmies ens convoquen perquè participem en la iniciativa d'apadrinar una paraula de la nostra llengua. Jo he apadrinat la paraula Esperança. L'Esperança és un mot que sempre ens deixa una porta oberta, encara que ens envolti la foscor, els dubtes o un període de tristesa. L'Esperança d'un món, una educació i una sanitat, i també d'una Catalunya millor. Per això apadrino la paraula que mai hem d'oblidar ni perdre, perquè l'Esperança és l'últim que és perd perquè és com la primavera que ens aporta nous somnis i nous projectes per fer realitat. L'Esperança ens uneix cap a un present i un futur millors.

Benvingut Octubre 2025

Els primers dies encara podíem sentir les onades, i el sol calorós. Avui ja veiem fulles daurades caure dels arbres, i els dies s'escurcen més, allunyant-nos més de l'estiu que tot just hem acomiadat. Un altre full del calendari que traurem, per donar pas a l'octubre, que també ve carregat d'iniciatives culturals, que podreu tafanejar a la pestanyeta dreta del blog. I clar, tampoc podem oblidar que ja podem sentir la flaire de les primeres castanyes calentones, rere les quals hi ha una castanyera ben ataviada. I amb les castanyes, també podrem sentir la flaire dels panellets i el moniatos. Octubre és també un mes de la nostàlgia, en què sabem que hem deixat enrere dies fugaços sense despertador. Ara però podrem gaudir d'estones de lectura perquè els dies de pluja ens suggereixen viatjar des de casa a través de paraules metafòriques. L'aigua dels rius flueix com els dies que vivim, i només cal que ens deixem endur pel moment i deixar que l'Atzar ens gui...

Volem la pau a Gaza, Ucraïna, Sudán i al món!

Segueix-me si t'agrada el blog

Entrades

Entrades

Comentaris

Comentaris

Arxiu de l'Arlequí

11/02 - 11/092
09/28 - 10/054
09/21 - 09/285
09/07 - 09/141
08/24 - 08/312
08/17 - 08/241
08/03 - 08/102
07/27 - 08/031
07/20 - 07/271
07/13 - 07/202

Mostra'n més Mostra'n menys

Visualitzacions de lectors/lectores

Informa d'un ús abusiu

Amb la tecnologia de Blogger

Imatges del tema creades per konradlew