Antaviana

Avui es compleixen cinquanta anys de la mort d'una de les escriptores de novel·les de misteri més importants de la història de la literatura universal. Doncs sí, Agatha Mary Clarissa, Lady Mallowan, com sabeu fou la creadora de personatges com Hèrcules Poirot o Miss Marpple, qui eren els encarregats de descobrir misteris enrevessats. Així Christie va crear tot un cosmos al voltant dels diferents enigmes i dels assassinats, que ha transcendit fronteres i períodes, ja que fins a dia d'avui encara se'n publiquen edicions dels seus llibres, se'n fan pel·lícules i sèries... I és que aquesta autora va trencar el seu sostre de vidre, en un període en què no era gaire habitual que hi haguessin dones escriptores. De fet, la seva més coneguda, i versionada al cinema i al teatre és Assassinats a l'Orient Express. Fa uns quants anys Ken Ludwig i Ivan Morales, van adaptar i digirir respectivament una versió al Teatre Condal de Barcelona. El cert és que recordo com dins l'...

Any Clementina Arderiu: Bústia de suggeriments

Pensant, pensant, l'Arlequí ha tingut una 💡, crear una bústia de suggeriments perquè vosaltres lectors i lectores si voleu proposeu idees, iniciatives per a l'Any Clementina Arderiu per al blog Antaviana. Així que us demano que si teniu idees, les compartiu en un un comentari.

Any Clementina Arderiu: Any nou, nou homenatge literari, Clementina Arderiu

Per fi, enguany podem dedicar 365 dies a homenatjar a una escriptora catalana. L'any 2026 es compleixen cinquanta anys de la mort de Clementina Arderiu i Voltas. Podria començar a dir la biografia de l'autora treta de la pàgina de l'AELC, però confesso que no l'he llegit gaire i la conec ben poc, ja que a la carrera de Filologia Catalana, tot i que sí que en van fer menció, no era una de les autores més esmentades i estudiades. En comptes d'això, aprofitaré aquest homenatge literari per conèixer aquesta autora, i llegir la seva poesia. Perquè sí perquè ja està bé, que cada anys es dediquin sempre autors, i les dones sempre topin amb el sostre de vida. Així, que aniré coneixent la seva biografia i també llegint algun dels seus poemaris i així podré aprendre albirar la seva essència i podré homenatjar-la com es mereix, i no, pas com a dona de Carles Riba, poeta al qual admiro molt, sinó com a Clementina Arderiu. Per tu, Clementina, l'Arlequí dedicarà una secci...

Any Clementina Arderiu (Fase d'investigació i reflexió): Una autora desconeguda

Doncs resulta que iniciant la fase d'investigació i reflexió sobre la vida i obra de Clementina Arderiu, m'he trobat que a la gent li passa com a mi, i és que pràcticament no coneixem ni hem llegit aquesta autora. Per tant, la meva reflexió és per què aquesta autora és a dia d'avui una autora desconeguda? No és cap novetat, que un nom d'una escriptora quedi en l'anominat, se'n diu el sostre de vida. Així sempre que m'han ensenyat la literatura catalana m'han parlat de noms com Joan Maragall, Josep Carner, Carles Riba i algunes autores com Mercè Rodoreda i Montserrat Roig. Doncs dins d'aquesta fase, l'Arlequí s'ha proposat investigar qui fou i què va escriure Clementina Arderiu, i també aprofitarà aquest any dedicat a ella, per donar-la a conèixer i trencar el seu sostre de vidre. M'hi voldreu acompanyar? "Cap no és tan bell damunt la terra com el que l'amat em canta a l'orella". (Versos del poema "El nom" din...

Microrelat poètic: I es va convertir en la protagonista de la seva història

Aquell dia ennuvolat a l'Escala, semblava un dia qualsevol. Aleshores, el cambrer que li havia parlat algunes vegades i que gairebé no coneixia, se li va apropar per felicitar-li el seu aniversari i li va fer un petó suau i tendre a la galta. I va sentir que deixava aquell seient des d'on veia la pel.lícula d'una noia que creia que coneixia però no sabia de què. Des d'aquell bes innocent i sense més, es va convertir en la protagonista de la seva història.

Estacions: Cançó d'abril de Clementina Arderiu

Aquí teniu un poema de Clementina Arderiu per donar la benvinguda a la primavera, també podeu escoltar la versió cantada interpretada per Pau Riba. Cançó d'abril Hi tornarem al sol-solet! Tira el braser per la finestra, llença la capa i el barret! Que vingui el sol com una festa i ja no vull sentir més fred. Oh, quin airet! Ja les paraules prenen ales i no cal dir-les sota veu, que en pensament tinc mar i cales i cama nua fins al peu. Adéu, mimoses i nadales: clavells veureu. Fugi l'hivern, fugi la por. Morir? Quan no s'arrisca gaire. Hem de sortir d'aquest racó —deixem-hi el pec i el rondinaire: sortim a l'aire germinal amb ulls d'infant, que miren alt.