Passa al contingut principal

Antaviana

Cercar en aquest blog

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de gener 11, 2026

Entrades

Any Clementina Arderiu: Bústia de suggeriments

el dia de gener 11, 2026

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Any Clementina Arderiu: Any nou, nou homenatge literari, Clementina Arderiu

el dia de gener 11, 2026

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

L'Arlequí

Moltes gràcies lectors i lectores d'aquest blog.

L'Arlequí

El més viral

Carta de propòsits de l'Arlequí

Fa molt temps que ens coneixem, 19 anys, ja que vam néixer en aquest blog. I ara que hem canviat d'any, volia recordar-te els teus propòsits per continuar creixent junts: -Prometo no permetre que cap ombra, apagui la meva llum. -Prometo no deixar que cap desamor em furti la il·lusió vital. -Prometo tancar la finestra de l'ahir per viure sense por al present. -Prometo tornar a començar de nou, caigui les vegades que caigui. -Prometo aprendre a estimar el meu reflex sense jutjar-me. -Prometo aprendre a parlar-me amb amor i no amb odi. -Prometo aprendre a riure més sense por a sentir la felicitat dins meu. -Prometo continuar essent forta quan vinguin noves nebuloses grises. -Prometo no oblidar que rere les nebuloses grises, sempre brilla el sol. -Prometo no escoltar els ganivets d'aquells éssers que cerquen apagar la meva llum. -Prometo continuar escrivint deixant que les muses m'obrin la finestra de la inspiració. -Prometo no oblidar aquests propòsits.

Microrelat poètic: I es va convertir en la protagonista de la seva història

Aquell dia ennuvolat a l'Escala, semblava un dia qualsevol. Aleshores, el cambrer que li havia parlat algunes vegades i que gairebé no coneixia, se li va apropar per felicitar-li el seu aniversari i li va fer un petó suau i tendre a la galta. I va sentir que deixava aquell seient des d'on veia la pel.lícula d'una noia que creia que coneixia però no sabia de què. Des d'aquell bes innocent i sense més, es va convertir en la protagonista de la seva història.

Microrelat poètic II: El comiat

Quan es va acabar el festival de dansa, ella, ja vestida amb roba de carrer, es va apropar a ell, i li va suggerir una abraçada de comiat. Aquell home alt, pèl-roig d'ulls blaus i somriure franc, li va passar el braç per l'esquena, mentre els ulls miraven els d'ella, i li va fer un petó a la galta. Per uns instants, van oblidar-ho tot, i després es van dir adéu. I ara des de l'Arc de Triomf, va reviure aquell dia...

Any Clementina Arderiu: Bústia de suggeriments

Pensant, pensant, l'Arlequí ha tingut una 💡, crear una bústia de suggeriments perquè vosaltres lectors i lectores si voleu proposeu idees, iniciatives per a l'Any Clementina Arderiu per al blog Antaviana. Així que us demano que si teniu idees, les compartiu en un un comentari.

Any Clementina Arderiu: Any nou, nou homenatge literari, Clementina Arderiu

Per fi, enguany podem dedicar 365 dies a homenatjar a una escriptora catalana. L'any 2026 es compleixen cinquanta anys de la mort de Clementina Arderiu i Voltas. Podria començar a dir la biografia de l'autora treta de la pàgina de l'AELC, però confesso que no l'he llegit gaire i la conec ben poc, ja que a la carrera de Filologia Catalana, tot i que sí que en van fer menció, no era una de les autores més esmentades i estudiades. En comptes d'això, aprofitaré aquest homenatge literari per conèixer aquesta autora, i llegir la seva poesia. Perquè sí perquè ja està bé, que cada anys es dediquin sempre autors, i les dones sempre topin amb el sostre de vida. Així, que aniré coneixent la seva biografia i també llegint algun dels seus poemaris i així podré aprendre albirar la seva essència i podré homenatjar-la com es mereix, i no, pas com a dona de Carles Riba, poeta al qual admiro molt, sinó com a Clementina Arderiu. Per tu, Clementina, l'Arlequí dedicarà una secci...

Carta a l'atzar

Podria fer una carta als reis, però prefereixo dirigir-me a l'atzar, aquell ésser que ens marca el camí vital. El primer que vull demanar és poder continuar gaudint de les persones que estimo molt de temps, i no pensar tant en la mort. Així com enguany he escrit posts des de l'1 de gener del 2025, voldria que les muses em segueixin desvetllant històries, poemes, o articles i entrevistes per continuar creixent amb vosaltres en aquest espai. A l'atzar li agraeixo que fes que el temps deixés enrere les nebuloses grises, i que hagi pogut iniciar una nova etapa on per ara tot és com si fos un conte de fades, però real, i no, no em refereixo a trobar un príncep blau... Enguany serà l'any que sí que com diu el meu bon amic Alfons Navarret, m'he arriscat a treure la veu interior i així és com ha sorgit el projecte "Dibuixo mil sagetes al vent", que veurà la llum algun dia del 2026. Agraeixo també a l'atzar aprendre a aixecar-me de les batzegades i dels cops ...

Segueix-me si t'agrada el blog

Entrades

Entrades

Comentaris

Comentaris

Arxiu de l'Arlequí

01/11 - 01/182
01/04 - 01/114
12/28 - 01/042
12/21 - 12/281
12/14 - 12/218
12/07 - 12/143
11/30 - 12/072
11/23 - 11/302
11/16 - 11/231
11/02 - 11/093

Mostra'n més Mostra'n menys

Visualitzacions de lectors/lectores

Informa d'un ús abusiu

Amb la tecnologia de Blogger

Imatges del tema creades per tjasam