Antaviana

"No hi ha necessitat de córrer". No hi ha necessitat de brillar. No és necessari ser ningú més que tu mateix/mateixa/mateixe". Virginia Woolf

Cercar en aquest blog

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de desembre 28, 2025

Mostra-ho tot

Entrades

Balanç de l'Arlequí del 2025

el dia de desembre 30, 2025

0

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Més entrades

L'Arlequí

Moltes gràcies lectors i lectores d'aquest blog.

L'Arlequí

El més viral

Microrelat: Tornaràs a volar com els ocells...

Es preguntava on havia anat a parar l'estiu... Tancava els ulls, i tornava a ser allà, on va oblidar les agulles del rellotge. Un cop més redibuixava les ones tenyides pel cel, i sentia els raigs de sol traspassar el seu barret de palla. I es tornava a preguntar on van fugir els dies en què no parava de somriure, ignorant la mà de Kronos. Nits en què tornava a resseguir, amb el dit a la sorra, els ulls d'aquell cambrer anònim, que no tornaria a veure. Quantes probabilitats hi havia de tornar-lo a trobar a la seva ciutat, es preguntava. I aleshores seguia el vol d'una munió d'ocells i s'imaginava que l'estiu va fugir, com ells, volant cel enllà, sense mirar enrere. Tornava a tancar els ulls, i una veu li deia: "somnia, que somniaràs en el proper, i allà tornaràs a volar com els ocells.

Joan Brossa: Felicitació de Nadal Brossiana

Orenetes que emigren

Els dies d'estiu són com orenetes que emigren cap al sud a l'hivern, però ja no tornen. Enllà, en algun racó de la memòria, s'eternitzen els esmorzars, els sopars davant del mar, oblidant els horaris... Tanco els ulls, i soc al Passeig Lluís de l'Escala, on hi ha el Monument de la Cobla. Redibuixo instants sense presses, de mudar-se amb vestits estiuencs, agraint la mica de brisa, per aixoplugar-se de la calor sufocant. Enllà queden el barret de palla i la crema per protegir-se dels raigs del sol. A la llunyania romanen l'esguard i el somriure d'un cambrer anònim d'ulls suggerents. Allà perviuen els viatges amb el trenet turístic per desplaçar-me d'una banda a l'altra, bandejant el sol i la calor. I ara resten les fotografies que han immortatlitzat l'estiu, somniant en el proper...

Balanç de l'Arlequí del 2025

Fotografia del Museu de Pau Casals, al Vendrell. Començaré el balanç recordant que l'1, l'Arlequí va publicar un article a la secció "Amb veu pròpia", dedicada a parlar de dones del món de l'art, i la primera va ser la Comtessa de Dia, una trobadora. Enguany, s'han escrit molts articles sota la secció, Reflexions en veu alta, els més destacables són: "Què és la bellesa?" i "Què vol dir romàntic". També hem dedicat un article a commemorar els 250 anys del naixement de l'escriptora Jane Austin, qui ha traspassat fronteres, períodes i sostres de vidre. I com no, no puc oblidar el post "Quan s'apaga la llum" dedicat a la mort del meu pare, el 2 de febrer d'enguany. I abans de posar-me sentimental, seguirem recordant els molts exercicis literaris de prosa, poesia i prosa poètica que ha escrit l'Arlequí....

Parlem amb... Màrius Serra

Estrenem nova secció d'entrevistes, i avui Parlem amb Màrius Serra de la Setmana del llibre en català. Hi ajuda, però si alguna cosa té consolidada la llengua catalana és ser una llengua literària. Tant de bo en altres àmbits, com l'oral, el col·loquial o l'audiovisual, la llengua catalana estigués tan consolidada com ho està en l'àmbit literari. Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor, llicenciat en Filologia Anglesa i membre de la Secció Filològica de l'IEC. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la llengua i el joc. La seva obra literària ha estat guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull o Sant Jordi i traduïda a vuit llengües. Comprèn obres tan variades com l'assaig Verbàlia , les 4 novel·les ludocriminals de la sèrie Comas, les 6 de la sèrie infantil "Les aventures de la Napeu", la versió en català actual de Tirant lo Blanc o Quiet , en el qual re...

Exercici literari 1: Primera versió "El desitjat oblit"

El desitjat oblit Dibuixo el desitjat oblit i tanco la finestra sense por i faig un dolç convit a l’alè del meu cor. Ulls creuats instants mots callats instants dies acabats. Desitjat oblit Kronos ha tirat els daus d’un ahir fugit com petites aus. Vull dibuixar el camí, traçat ja per l’atzar amb un anònim destí que no puc endevinar. Idil·li celestial Somni irreal Anhel ideal Amor subliminal Dibuixo el teu record a la sorra que l’escuma marina esborra. I en un racó de la memòria es desarà una fotografia de la nostra platònica història.