El Qüestionari: David Madueño, escriptor polifacètic

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

No en va ser un, en va ser un munt, tots ells d'en Jules Verne. També recordo de l'adolescència "El senyor dels anells" de Tolkien i els reculls d'en Quim Monzó. Més endavant, el primer llibre que em va obrir les portes de la literatura i que em va convèncer de fer filologia va ser "La vida i la mort d'en Jordi Fraginals", que me l'he llegit i rellegit moltes vegades.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Vaig tardar en adonar-me'n. A mi, el que en veritat m'agrada és llegir. Però després vaig comprovar que en llegir un llibre que valia la pena, em quedaven les ganes d'imitar l'escriptor o l'escriptora. I quan em vaig enganxar a llegir poesia durant la carrera, ja no em vaig aturar.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

La inspiració la pots trobar en qualsevol moment del dia i en qualsevol situació. Potser estic a la dutxa i de cop i volta em vénen al cap uns versos i haig de sortir corrents a escriure'ls. Però després ve el treball de reescriure, i llavors aquest treball sí que és important, i ja pots tenir molt bones idees que si no t'hi poses, no te'n surts.

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

L'austríac Stefan Zweig, sens dubte. Pel que fa als catalans, els Modernistes: Maragall, Puig i Ferreter, Prudenci Bertrana.

5. Digues una cita literària.

Una del mestre Rilke que porto anotada a la llibreta: "La força poètica és gran i potent com un instint primari, posseeix ritmes propis, feréstecs, i esclafa com si es desplomés de dalt d'un cim." Podríem dir el mateix de la resta de la literatura.

.