Personatges del setè art: Charles Chaplin

A principis del segle XX, va néixer un personatge. La seva primera aparició fílmica fou Charlot el periodista. Però fou a la pel·lícula Kid Auto Races in Venice (1914) on va aparèixer per primera vegada el vagabund, aquell noi de barret negre, bigoti, i bastó. Un personatge que suscitava i suscita les nostres rialles, i també la nostra visió crítica de la societat que ens mostrava. Des de llavors, el vagabund va entrar a formar part del setè art i concretament, del setè art mut. Després va arribar un film titulat The Kid (1921), que fou el film que va convertí Charles Chaplin en un personatge enigmàtic tant del cinema com de la història. I ara em a la memòria, aquella imatge en què Chaplin es menja una sola de sabata amb forquilla i ganivet, com un símbol de la pobresa.

I no podem oblidar, els seus dos films més reexits ,que entren en l'etapa del cinema sonor: Temps moderns (1936) i El gran dictador (1940). El primer dels films fou l'últim en què ell aparegué com a Charlot. I fou un film que va escandalitzar els sectors més puritans d'EE.UU i el segon, no menys polèmic, és la pel·lícula en què Chaplin crea dos personatges idèntics, el dictador, Adolf Hitler, i l'altre. I a través d'aquesta situació de confusió fa una crítica al nazisme, que va aixecar molta polseguera entre els sectors més pròxims a aquesta ideologia. Certament, Charles Chaplin fou un actor que es va avançar al seu temps en molts aspectes, i que ens ha deixat tot un llegat fílmic, que sense dubte, forma part ja del cànon del setè art.