Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
"La dansa de les hores" d'Antoni Ferrer. Perifèric Poesia.
ResponEliminaEls humiliats i els ofesos, de Dostoievski.
ResponEliminaJa ho sé que no és poesia, però és un llibre tant bo...
Només un? Vaja... Doncs, trie "Poeta en Nueva York", de Lorca.
ResponElimina"Vista amb un gra de sorra", de Wislawa Szymborska.
ResponEliminaReconec que no sób un gran lector de poesia, però si algun llibre de peomes m'ha impressionat especialment ha estat Poeta en Nueva York, de Federico Gatcia Lorca
ResponEliminatota l'obra de José M. Fonollosa (tranquils, és curteta, 2 o 3 llibres)
ResponEliminaInstal·lacions de Nicole Brossard
ResponEliminao
Encara una olor de Joan-Elies Adell