Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Banyem-nos en la imaginació. No malbaratarem aigua i enriquirem les nostres possibilitats creatives.
ResponEliminaNovesflors, aquesta és una bona interpretació. Moltes gràcies per la teva aportació.
ResponEliminaSalutacions cordials.
L'art com una forma de netejar-nos per dintre.
ResponEliminaNo m'hauria imaginat mai una banyera plena de quadres. De llibres, potser sí. Però de quadres... Us imaginau algú pintant mentre es banya? Dalí? De la carxofa, en lloc de sortir aigua, podria sortir pintura. Aquarel·les. I amb les dues aixetes anar fent les mescles de colors. La freda, colors més foscos; la calenta, colors més clars. Brutal!
ResponEliminaM'agrada la idea d'en Llorenç.
ResponEliminaA mi em recorda quan no tenia lloc per posar els llibres i estaven en caixes. Crec que els agafaria i els escamparia per tot arreu per poder veure'ls, m'asseuria i m'hi passaria unes quantes hores.