
què llegeixes aquest mes?
"Necessitem desesperadament que ens expliquin històries. Tant com el menjar, perquè ens ajuden a organitzar la realitat i il·luminin el caos de les nostres vides." Paul Auster.
De petita em costava molt menjar i la mare em llegia contes d’Andersen, contes dels germans Grimm… no sé quin va ser el primer, però, d’alguna manera en aquells moments, entre forquilla i forquilla, vaig començar a introduir-me en aquest món…
Era una nena que imaginava finals alternatius als llibres que llegia, a les pel.lícules que veia o als relats que escoltava, suposo que llavors, sense adonar-me, ja s’anava forjant el gust per la paraula i el llenguatge…
Sí, però crec que també es troba mirant i observant, escoltant i sentint, somiant i imaginant, gaudint i patint, donant, rebent i compartint…
Quan llegeixes, hi ha un moment que pot il.luminar-se, i el llibre que estàs llegint, l’autor que estàs descobrint, et queda gravat… No sabria quedar-me amb un sol autor, de la mateixa manera que no podria quedar-me amb un sol llibre. Parlaria de més d’un escriptor i d’una escriptora, que amb les seves paraules m’han emocionat, m’han influït, m’han marcat, amb la calidesa d’aquest moment …
“L’únic consell que una persona pot donar a una altra sobre llegir és que no es deixi aconsellar”.
Virginia Wolf.
La lectura de El quadern gris de Josep Pla durant la meva joventut em va fer adonar que llegir-i-escriure era allò que m’omplia més de tot.
Escric des de molt petit. Els diumenges a la tarda, després de mirar la pel·lícula per televisió, me n’anava a l’habitació i escrivia un conte basant-me en l’argument que acabava de veure i en la meva imaginació.
Sense cap mena de dubte. No crec en misticismes ni aparicions marianes. Escriure és un ofici com qualsevol altre que vol experiència vital, coses a dir i tècnica.
Gustave Flaubert.
“La cosa més profunda de l’home és la seva superfície”, Josep Pla citant André Gide.