Cercar en aquest blog

dijous, 11 de setembre de 2008

Prosa poètica: L'esperit de la tardor







Els dies són més curts i els carrers tenen una catifa de fulles daurades i seques. Començo a sentir la flaire de la tardor. Llavors em vénen records nostàlgics dels dies d'estiu que semblaven eterns. Aviat les escoles i instituts obriran les seves portes a un nou curs escolar. I veurem castanyeres coent les castanyes i els boniatos per la festa de la Castanyada. Les orenetes emigren cap a les terres del sud. El setembre s'inicia doncs un nou cicles estacional que es clourà amb l'arribada de l'hivern.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs ací encara fa una calor de mil dimonis. A veure si refresca una mica, que ja ens cal.

zel ha dit...

Jo la tardor l'ensumo encara amb tristor, però quan hi sóc de ple m'enamora la tardor a la classe amb els nens...

Jesús M. Tibau ha dit...

una estació molt poètica

Biel Barnils Carrera ha dit...

La tardor, la meva estació preferida. A mi m'agrada l'entretemps, no puc amb la calor.