Petits obstacles quotidians

Cada dia, l'atzar ens brinda noves vivències. Algunes seran d'aquelles que reviurem tancant els ulls, i d'altres d'aquelles que voldríem esborrar del nostre bagul personal. I és que la vida ens posa sovint a prova la nostra condició humana i sobretot la nostra vulnerabilitat. Hi ha qui sembla imperceptible davant les adversitats, i jo sóc com una figureta de vidre, d'aquelles fan bonic, i que en qualsevol moment amb un simple cop atzarós s'esquerden. Però també és cert, que els humans som els únics que tenim dos peus i ens mantenim drets, i que quan caiem sempre ens tornem a aixecar i posar en posició vertical, i llavors continuem caminant, trepitjant amb titubeig davant d'un nou entrebanc vital. Malgrat tot, és cert que a la vida, totes les experiències tenen algun sentit, o l'acaben tenint amb el pas del temps; el temps aquell ésser que és amic, i enemic alhora. Perquè si pensem una mica, hi ha milers d'escriptors, novel·listes, poetes, dramaturgs, que han escrit les seves millors obres després d'un desengany:Werther de Goethe, per exemple, un desengany amorós en aquest cas; i per posar un cas més pròxim, Lo Somni de Bernat Metge que fou escrita a la presó acusat de provocar indirectament la ruïna i la mort sobtada del rei Joan II. El contingut d'aquesta obra seu es situa a la presó, que en aquest cas fou una obra d'una banda amb elements provinents de l'Humanisme, i d'altra banda, una obra per assolir el perdó per part del rei Marti I l'Humà. És a dir, que les tristeses i les desgràcies ens han regalat grans obres literàries universals. Jo no vull dir que jo sigui com Goehte o Metge, cada escriptor/a crea el seu trajecte literari propi. El que vull dir és que dels petits desenganys i obstacles quotidians potser en sortiran textos en forma de contes, proses poètiques o obres de teatre; tot a través del sedàs de la ficció. Així quan obrim la porta de la ficció, tanquem la porta de les ferides.