"El misteri és el més bonic que podem experimentar. És la font de tot l'art i la ciència."
Albert Einstein
Fòrum literari: març del 2009
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Creus que és cert allò que deia Anton Txèkhov: "quan apareix un clau clavat a una paret en un escenari és perquè algun dels personatges s'hi acabi penjant"?
Bona ocurrència, aquesta del genial Txèkhov. Penso que el que volia dir és que els elements de l'utillatge dalt de l'escenari han de complir sempre alguna funció -no poden ser mai supèrflus-. En aquest sentit, un clau solt al decorat té tots els números per acabar fent algun servei a la història que se'ns està explicant. I evidentment el fet que algú s'hi acabi penjant és una possibilitat ben real. Bé, també pot ser que algun personatge hi pengi un quadre... però ja ens entenem.
No sé que en pensava Txèkhov dels elements escenografics a la seva època.Jo penso més aviat que potser és una crítica a la previsibilitat d´alguns arguments, o potser a l´excés d´equipatge en la posta d´escena d´algunes obres.Al cap i a la fi,Txèkhov utilitzava el llenguatge per transmetre el que volia,i sobretot, la manera d´expressar-lo,és a dir, el treball dels actors.
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Aquí teniu un nou podcast, La intel·ligència articial pot ser un daltabaix per a l'art? És una reflexió personal, i sense ser cap experta sobre si la IA canviarà la manera de crear art.
Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Bona ocurrència, aquesta del genial Txèkhov. Penso que el que volia dir és que els elements de l'utillatge dalt de l'escenari han de complir sempre alguna funció -no poden ser mai supèrflus-. En aquest sentit, un clau solt al decorat té tots els números per acabar fent algun servei a la història que se'ns està explicant. I evidentment el fet que algú s'hi acabi penjant és una possibilitat ben real. Bé, també pot ser que algun personatge hi pengi un quadre... però ja ens entenem.
ResponEliminaSalut!
S.
L'altre dia em van recordar la frase, curiós... No; jo crec que no.
ResponEliminaNo sé que en pensava Txèkhov dels elements escenografics a la seva època.Jo penso més aviat que potser és una crítica a la previsibilitat d´alguns arguments, o potser a l´excés d´equipatge en la posta d´escena d´algunes obres.Al cap i a la fi,Txèkhov utilitzava el llenguatge per transmetre el que volia,i sobretot, la manera d´expressar-lo,és a dir, el treball dels actors.
ResponEliminaEstic totalment d'acord, gràcies per treure'm una bona riallada.
ResponEliminaA veure si els directors de teatre s'apliquen la dita.
Em sembla una frase totalment certa. Per cert, algú em pot dir on ho diu exactament?
ResponElimina