Joan Brossa: Què et suggereix... el dia de març 21, 2009 Obtén l'enllaç Facebook X Pinterest Correu electrònic Altres aplicacions aquest poema visual? Comentaris Anònim21 de març del 2009, a les 16:45`M´agrada molt en BROSSAAquest no et sé dir...Nova, l´ufanade l´abril em trasbalsa.El cos a penessurt de la letargia d´un hivern sense somnisPilar Cabot. Els rossinyols insomnesResponEliminaRespostesResponJesús M. Tibau21 de març del 2009, a les 23:41un contrast enormeResponEliminaRespostesResponnovesflors22 de març del 2009, a les 12:13Dolor físic perquè la primera cosa que m'ha vingut al cap ha estat una sina punxada.ResponEliminaRespostesResponAnònim23 de març del 2009, a les 16:19Estic d'acord en totResponEliminaRespostesResponAnònim23 de març del 2009, a les 16:23esta molt bonic aquest poemaResponEliminaRespostesResponEl veí de dalt23 de març del 2009, a les 16:37No trobar pa a l'agulla...que és com dir, no res.ResponEliminaRespostesResponSadurní23 de març del 2009, a les 16:51Dolor, incomoditat, obstacles, coses que aparentment són boniques però que en realitat fan mal...La idea de clavar una bona queixalada a una llesca de pa i clavar-se una agulla posa la pell de gallina. Ai!S.ResponEliminaRespostesResponPríncep de les milotxes29 de març del 2009, a les 18:55No em suggereix res... Si és de Brossa, mare meua... ho haurà cavil·lat el paio...! Déu quines suors..!ResponEliminaRespostesResponAfegeix un comentariCarrega'n més... Publica un comentari a l'entrada
`M´agrada molt en BROSSA
ResponEliminaAquest no et sé dir...
Nova, l´ufana
de l´abril em trasbalsa.
El cos a penes
surt de la letargia
d´un hivern sense somnis
Pilar Cabot. Els rossinyols insomnes
un contrast enorme
ResponEliminaDolor físic perquè la primera cosa que m'ha vingut al cap ha estat una sina punxada.
ResponEliminaEstic d'acord en tot
ResponEliminaesta molt bonic aquest poema
ResponEliminaNo trobar pa a l'agulla...que és com dir, no res.
ResponEliminaDolor, incomoditat, obstacles, coses que aparentment són boniques però que en realitat fan mal...
ResponEliminaLa idea de clavar una bona queixalada a una llesca de pa i clavar-se una agulla posa la pell de gallina. Ai!
S.
No em suggereix res... Si és de Brossa, mare meua... ho haurà cavil·lat el paio...! Déu quines suors..!
ResponElimina