Quinze anys sense Pere Calders

-









Aquest és el meu particular homenatge al quinzè aniversari de la mort de Pere Calders:


ESCENA VI

"S'il·lumina una altra part de l'espai escènic, on hi ha una taula rodona amb faldilles on un nen, assegut, fa els deures escolars. Se sent una música d'Eric Satie.

VEU EN «OFF»: Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova...
ABEL: Antaviana! An-ta-vi-a-na...
VEU EN «OFF»: L'Abel va enamorar-se d'aquella paraula tan seva i, de moment, se la va guardar com un secret.
ABEL: Antaviana. Antaviana! Antaviana...
MARE (entrant i servint-li una tassa de xocolata): Què dius?
ABEL: No res, no res: és una lliçó de geografia.
VEU EN «OFF»: De fet, la seva paraula tenia realment una dignitat geogràfica.
ABEL: Antaviana?
VEU EN «OFF»: Sí, sí. Podria ser el nom d'un continent llunyà, una mica perdut i mal explorat, amb indis i plantes carnívores. Si en descobries un de semblant, enfocant-lo amb els binocles des del pont d'una nau, el podries batejar sense pensar-t'hi. Ja et veig dibuixant el mapa, humitejant el llapis amb la punta de la llengua i fent el contorn de tots els accidents de la costa. El pintaries de color taronja i després, mirant-hi molt, traçaries les lletres en forma d'arc, espaiant-les bé perquè no tapessin cap riu."

(Del llibre Antaviana. Barcelona: Edicions 62, 1979)

Comentaris

  1. McAbeu21 de juliol del 2009, a les 17:54

    Sens dubte un geni de la literatura catalana i gairebé mundial.
    Tinc les seves obres completes (els 5 volums d'Edicions 62) i de tant en tant rellegeixo alguna de les seves novel·les i contes.
    Ja ho he dit en un altre blog, però mestres com Calders, Pedrolo i altres haurien de ser més recordats del que són.

    ResponElimina
  2. Salvador Macip23 de juliol del 2009, a les 1:22

    Ara sí... :-)

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls23 de juliol del 2009, a les 17:52

    Sí, ara sí :-)

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació