Apunts de viatge: París de nit

-














Aquesta és la tercera vegada que faig una visita turística a la capital francesa. I és ben cert que quan hom visita més vegades una ciutat li troba bells misteris per a descobrir. Així doncs, la novetat d'aquest tercer viatge fou el passeig al Bateau pel Sena de nit. Quina meravella! El cel era negre, i els edificis i carrers dels voltants del riu estaven il·luminats. Aquell viatget nocturn per aigües dolces feia que et deixessis portar riu enllà: sense presses, sense preocupacions; només deixar-se portar... Llavors es va sentir un ohh! col·lectiu quan vam passar per davant del monument creat per Gustave Eiffel, totalment vestit de llums. I no és pas casualitat que París sigui la ciutat de les "Llums", en tots els sentits.
El cert és que quan baixes del Bateau, ja no oblides mai aquell trajecte.
En conclusió, París té dues cares: de dia i de nit. Totes dues ciutats són increïblement boniques. Un cop les has visitat ja no pots desempallegar-te de l'encanteri i t'abelleix, com diuen els valencians, tornar-les a gaudir en el proper viatge.

Comentaris

  1. Salvador Macip26 d’agost del 2009, a les 11:26

    Els bateaux mouches són turístics a rabiar, però s'ha de dir que valen la pena. El viatge de nit pel Sena és incomparable.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls26 d’agost del 2009, a les 11:37

    Hola SM! Sí tens tota la raó.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació