Llegim amb Xulio Ricardo Trigo

1. Quin fou el teu primer llibre?
Crec que seria millor definir-lo com el primer llibre que recordo d’una manera especial. Suposo que va ser Els germans karamazoff, de Dostoievski. Jo tenia 12 o 13 anys i llegia moltes novel•letes de les que aleshores es deien de quiosc –ciència-ficció, policials-. Un dia que era molt lluny de casa, a Allariz (Orense), mentre el meu pare feia unes visites de negocis, vaig entrar en una botiga amb la intenció de canviar-les, tal i com es feia amb aquest tipus de publicacions. Però entre la muntanya de llibres que hi havia m’hi vaig trobar la novel•la de Dostoievski. En vaig pagar 10 cèntims d’aleshores, pel canvi.
Com estava de viatge, la vaig llegir sencera i potser no vaig entendre gaire cosa, però recordo que em va sorprendre la densitat de la prosa, la vida que tenien els personatges. Més tard vaig llegir Dostoievski i va ser un dels meus escriptors favorits, però aquell dia de començaments dels 70 la sorpresa va ser majúscula, com només es tenen quan ets jove.
2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?
Una novel•la negra d’un islandés que m’ha semblat molt bona, La dona de verd, d’Arnaldur Indridasson. M’ha interessat molt la seva visió d’Islàndia, però també la seva tècnica que per moments esdevé prodigiosa. És una novel•la per entretenir-se però plena de substància, potser de les que ens agraden.
Però sempre tinc la tauleta plena de llibres. Ara mateix podria dir que més de deu, però deixaré constància de dos: un llibre de poemes del portugués Jorge Fallorca, Longe do mundo, poemes en prosa sorprenents i d’una gran plasticitat, i també una novel•la de François Truffaut, La piel suave, potser perquè darrerament estic redescobrint aquest extraordinari cineasta.
3. Quin és el teu racó preferit per llegir?
Depén de l’època de l’any. Ara mateix la petita terrassa de casa a les tardes, quan ja no pega el sol i arriba una lleugera brisa de la mar. Però tinc molt de costum de llegir estirat al llit, el lloc on potser em concentro més per llegir ficció. Potser ve dels meus començaments com a lector, quan agafava muntanyes de còmics i me n’anava al llit molt només sopar per poder llegir durant hores i hores.
4. Digues un llibre que no hagis llegit.
Evidentment, en són molts, sempre més dels que voldries. Però si t’he de dir alguna cosa més concreta, potser triaria rellegir: Jane Austen, Víctor Hugo, Flaubert, Vargas Llosa, Cortázar... M’agradaria no haver-los llegit, poder gaudir-ne de nou.
Potser faig trampa i no et responc. Et diré un de concret: Carrer de les botigues fosques, de Patrick Modiano. Tot i que ja el tinc a la tauleta.
  5. Una lectura inoblidable…
Les fascinants novel•les totals de la primera època de Vargas Llosa –Conversación en la Catedral, La casa verde, La guerra del fin del mundo-, però també l’obra de W. G. Sebald o les lectures de Macedonio Fernández.