La meravellosa casualitat

-


















Sovint enmig del "flux" vital apareix la meravellosa casualitat. I és que aquesta era la setmana tenia la quarta presentació de la meva criatura literària. Tot va començar en el moment en què Víctor Pàmies ens va demanar que féssim un homenatge conjunt a Joan Amades, com a acte de cloenda des de la Catosfera. Vam participar 48 blocs/blogs, una bona colla. I ahir dijous, quina no fou la meva sorpresa quan vaig obrir el suplement de cultura del diari Avui i a la secció "Paraula de blog" vaig veure el meu post! I aquell mateix vespre jo tenia la presentació a la llibreria Catalònia. Fou realment una meravellosa casualitat.

Comentaris

  1. Víctor Pàmies i Riudor22 de gener del 2010, a les 21:06

    Vaja, mai m'enrecordo que el suplement de cultura surt els dijous. Hauré d'esperar que el pengin la setmana que ve.

    Va ser una altra moguda fantàstica. I algú em recordava no fa gaire que el 22 de febrer fa 25 anys que va morir Espriu... :-)

    ResponElimina
  2. Clidice22 de gener del 2010, a les 21:09

    l'enhorabona :)

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls23 de gener del 2010, a les 10:05

    Gràcies Clidice!

    Merci Víctor! M'he permès encetar la iniciativa per homenatjar a Esperiu el 22 de febrer :-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació