Reflexions en veu alta: Quin llibre m'enduria a una illa deserta?

-








Ahir l'Alfons Navarret, un bon amic, em va fer una entrevista al seu programa "Mar de Muses" a propòsit de la meva criatura literària A l'altra banda del riu. Era una entrevista totalment improvisada, i una de les preguntes que vaig haver de respondre fou la següent: "Quin llibre m'enduria a una illa deserta?". És clar que d'entrada haver de triar un sol llibre ja és una elecció complexa. Després em va deixar dir dos llibres, però la tria continuava essent difícil, i una de les respostes fou: El petit príncep d'Antoin-Saint Éxupery. Per què aquest llibre? Doncs senzillament, aquesta obra normalment es llegeix quan s'és petit, però jo el vaig descobrir fa ben poc, i cada pàgina que llegia m'enamorava més de la història i sobretot del petit príncep i de la seva saviesa naïf però intel·ligent. Aquest és doncs un dels llibres que més m'ha fascinat, i que recordaré sempre d'una manera especial.

Comentaris

  1. Francesc Mompó9 de gener del 2010, a les 13:09

    El petit príncep és un llibre que solc rellegir cada set o vuit anys, i per senzill que semble, sempre li trobe una cosa nova que m'enamora. És una bona tria per a una illa deserta.
    Salut i Terra, senyoreta Valls.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls9 de gener del 2010, a les 14:41

    Hola Francesc! Estic d'acord amb tu! Gràcies

    Salut i Terra, senyoret Valls.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació