"Necessitem desesperadament que ens expliquin històries. Tant com el menjar, perquè ens ajuden a organitzar la realitat i il·luminin el caos de les nostres vides."
Paul Auster.
divendres, 21 de maig del 2010
Com un ocell
Sóc com un ocell, abandono el Nord i miro endavant.
Volo cap el Sud i ja res no podrà aturar el meu rumb.
Només el cel és testimoni de llàgrimes, somriures, i amors mai confessats.
Els amors sempre s'han de confessar, encara que no siguin correspostos. És la única forma perquè puguin retornar d'alguna manera i no quedin encastats. Bon vol!
3 comentaris:
Sempre endavant, buscant camins nous, això és bo, sava nova, bona vida!
Els amors sempre s'han de confessar, encara que no siguin correspostos. És la única forma perquè puguin retornar d'alguna manera i no quedin encastats. Bon vol!
Gràcies Zel.
Si he après alguna cosa Vida, és que
no m'he de penedir de res. Cadascú decideix si confessa o no els amors.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada