Com un ocell

el dia















Sóc com un ocell,
abandono el Nord i
miro endavant.

Volo cap el Sud i
ja res no podrà
aturar el meu rumb.

Només el cel
és testimoni
de llàgrimes,
somriures,
i amors mai
confessats.

Comentaris

  1. zel22 de maig del 2010, a les 0:28

    Sempre endavant, buscant camins nous, això és bo, sava nova, bona vida!

    ResponElimina
  2. Vida22 de maig del 2010, a les 7:08

    Els amors sempre s'han de confessar, encara que no siguin correspostos. És la única forma perquè puguin retornar d'alguna manera i no quedin encastats. Bon vol!

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls22 de maig del 2010, a les 11:26

    Gràcies Zel.
    Si he après alguna cosa Vida, és que
    no m'he de penedir de res. Cadascú decideix si confessa o no els amors.
    Gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada