"Dins l'hivern vaig comprendre en el meu interior, hi viu un estiu imparable".
Albert Camus
diumenge, 23 de maig del 2010
Petjades fugisseres
Voldria seguir les teves petjades. Voldria ser el mar que les besa. Voldria ser la sorra que tu trepitges. He tornat a perdre el teu rastre qui sap si mai el tornaré a trobar, o caurà dins del pou de l'oblit.
4 comentaris:
Quan es parla en condicional dificilment s'aconsegueix res...:(
Cert. Gràcies Vida :)
Les petjades se les emporta l'aigua, els pensaments viatgen amb ella.
Molt bonic Rafel, gràcies!
Publica un comentari a l'entrada