Sempre ens acompanyarà, l'Estellés. Gràcies per la teva bella aportació, al meu bloc també he penjat un altre petit homenatge: M'aclame a tu, cantat per l'Ovidi.
Ja fa temps que dono voltes a si continuar o no amb el blog. Sí, ja sé que he escrit molt sobre això, ara sí, ara no. No obstant, avui he decidit que hi ha etapes que es tanquen. I el blog Antaviana 4.0, n'és una. No, no deixo d'escriure ni de idear projectes literaris. Només que tot té un principi i un final. Ara que estem als darrers dies del 2021, ve aquell moment de fer-se propòsits, sí em direu que són d'aquells que es queden en pensaments. Des de fa un temps, estic provant el món dels podcasts, i com tot a la vida no pot ser. Ha arribat el moment, una porta es tanca, però s'obre una finestra. D'entrada vull agrair a totdon i tothom que hagi passat per aquí, i que hagueu tafanejat els posts. A partir d'ara si voleu, L'Arlequí continua en format podcast a Spotify.
"Com la boirina que s'aclofa quan ve la nit, o com la rima d'una estrofa sense sentit; (Fragment "Cançó de Mahalta" de Màrius Torres) En la literatura catalana existeixen una sèrie de noms com Joan Salvat-Papasseit, Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Gabriel Ferrater, que han tingut una vida literària i personal breu, a causa d'una malaltia incurable en alguns casos, i d'un suïcidi en el cas de Ferrater. Cadascun d'aquests poetes han deixat la seva petjada en la tradició literària amb les seves obres: El poema de la rosa els llavis, Poesies, Imitació del foc i Da nuces pueris , respectivament. Cada poeta té un estil genuí, sempre d'acord amb la seva fugaç biografia i el context "socioliterari". És possible que no hagin pogut desenvolupar una llarga trajectòria literària,però les seves obres són prou significatives, no només per la seva força poètica sinó també pel fet que han esdevingut el llegat d'uns poetes que ens van de
Comentaris
Gràcies per la teva bella aportació, al meu bloc també he penjat un altre petit homenatge: M'aclame a tu, cantat per l'Ovidi.
Gràcies per afegir-te, un cop més a l'homenatge blogaire!