Digues què et suggereix aquesta imatge?

el dia


















Imatge presa de la xarxa

Comentaris

  1. zel19 de setembre del 2010, a les 12:33

    abandó...
    pèrdua?
    i una bona manera de recollir enlloc de protegir...

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls19 de setembre del 2010, a les 12:51

    Hola Zel! Aquestes idees són molt poètiques. Gràcies!

    ResponElimina
  3. Francesc Mompó19 de setembre del 2010, a les 13:23

    Ufff! Per fi m'he soltat de la mà.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls19 de setembre del 2010, a les 13:49

    ja ja! Molt bo, Mompó!

    ResponElimina
  5. Vicicle19 de setembre del 2010, a les 19:29

    Dues cançons del Brassens que es barregen en la memòria "Le parapluie" i "Le vent". A reveure.

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls19 de setembre del 2010, a les 20:20

    Hola Vicicle! Aquesta relació de la imatge amb dues cançons és molt interessant.

    A reveure.

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas19 de setembre del 2010, a les 23:20

    De sobte s'ha girat el vent i l'he aprofitat per volar una estona. He tastat la llibertat.

    ResponElimina
  8. Roser Caño Valls20 de setembre del 2010, a les 6:41

    Hola Carme, benvinguda al bloc!
    Una personificació molt poètica del paraigües!

    ResponElimina
  9. jomateixa20 de setembre del 2010, a les 12:28

    Tristesa...

    ResponElimina
  10. Josep de Vic.20 de setembre del 2010, a les 13:26

    ja tenim la tardor a sobra, pluja i grissó.

    ResponElimina
  11. Roser Caño Valls20 de setembre del 2010, a les 21:15

    Hola Jomateixa, tens raó pot suggerir tristesa...

    Hola Josep de Vic, sí pot simbolitzar l'arribada de la tardor.

    ResponElimina
  12. Grocdefoc20 de setembre del 2010, a les 21:16

    La pluja se’n va...
    No calen paraigües.
    Estès sobre el terra
    esdevé antena còsmica

    ResponElimina
  13. Roser Caño Valls20 de setembre del 2010, a les 21:30

    Un poema molt bonic, Grocdefoc!

    ResponElimina
  14. fanal blau21 de setembre del 2010, a les 23:47

    Et deixo el paraigües per quan torni a ploure. Jo he de marxar.

    ResponElimina
  15. Roser Caño Valls22 de setembre del 2010, a les 6:43

    Gràcies, Fanal Blau :D

    ResponElimina
  16. llambreig22 de setembre del 2010, a les 9:51

    "The norm is to stay
    out of the rain
    under an umbrella,
    while the dreamer
    builds sandcastles
    in a storm."

    LYNN BARRY

    El trencament d'una norma, el començament d'un somni.

    ResponElimina
  17. Roser Caño Valls22 de setembre del 2010, a les 18:43

    Gràcies Josep per aquest poema de Lynn Barry!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada