Joc literari creatiu: Tria

-
















Vaig trobar aquesta imatge per internet, i és realment interressant veure quina combinació de paraules va fer la persona que ho hagi ideat. A partir d'aquí farem el joc literari creatiu d'avui:

Tres paraules que t'agradin, t'inspirin...

Comentaris

  1. Roser Caño Valls8 de gener del 2011, a les 9:59

    Jo trio Mar, Llibres i Barcelona.

    ResponElimina
  2. montse8 de gener del 2011, a les 10:22

    Barça-Arreu-Catalunya.

    ResponElimina
  3. Jesús M. Tibau8 de gener del 2011, a les 11:10

    Terres arran de mar. El Delta emmiralla els somnis.

    ResponElimina
  4. L'apuntador8 de gener del 2011, a les 12:05

    Em quedo amb MÚSICA - BARÇA - ART

    ResponElimina
  5. Núria Pujolàs8 de gener del 2011, a les 12:07

    Catalunya, un mar de llibres.

    ResponElimina
  6. Jesús Párraga8 de gener del 2011, a les 12:18

    Illa mediterrània... on diu "tabarca", collons?

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls8 de gener del 2011, a les 13:05

    Montse, bona tria de paraules!
    Jesús, ens has regalat una creació literària, gràcies!

    Apuntador, la música sempre està present a tot arreu, fins i tot amb el Barça i en l'Art ;)

    Núria, una bona manera de definir Catalunya :D

    Jesús, una relació de paraules interessant!

    ResponElimina
  8. Joana8 de gener del 2011, a les 13:33

    Campello: Mar mediterrània.

    Si no hi has estat al Campello ( Alacant) No ho dubtes, és un poble costaner que inspira poemes mariners.

    Una jocs molt interessants!!!

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls8 de gener del 2011, a les 13:48

    Benvinguda al blog Antaviana, Iris. És una tria molt poètica la teva.
    Gràcies per la recomanació d'Alacant.
    Espero que participis en propers jocs literaris!

    ResponElimina
  10. Helena Bonals8 de gener del 2011, a les 16:21

    Tipografia-Text-Traducció.

    De petit a gran...

    ResponElimina
  11. Roser Caño Valls8 de gener del 2011, a les 19:17

    Gràcies, Helena! Sempre aportes la teva originalitat als jocs creatius del blog!

    ResponElimina
  12. Francesc Mompó8 de gener del 2011, a les 19:45

    Coincidesc amb la valoració del Campello: unes platges netíssimes de fina sorra.
    Tres paraules del tauler: art-arreu-gastronomia.

    ResponElimina
  13. Roser Caño Valls8 de gener del 2011, a les 19:54

    Gràcies, senyor Valls. Una tria molt interessant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació